L’Hospital de Pere Moliner (s. XII-XV)
L’evolució arquitectònica i urbanística del Casc Antic de Lleida transcorre des de fa segles entorn de les següents dicotomies: destrucció/ construcció; degradació / reforma; oblit / troballa; ocultació/recuperació; antic /nou; desvalorització / rehabilitació; funció/modificació... I així fins a l’actualitat. Elements arquitectònics medievals encara ben visibles als anys 60 romanen ara amagats, com el Celler Reial http://goo.gl/Ts1nwH. Altres, en canvi, han tornat a veure la llum en els darrers decennis, després d’estar ocults durant segles, com els vestigis excavats pel Servei d’Arqueologia de la Paeria o les nombroses arcades gòtiques recuperades als comerços de l’Eix.
Ja ha passat temps des que es va escriure l’obra més important mai feta sobre l’urbanisme lleidatà: “Las calles y plazas de Lérida a través de la historia” - editada entre 1961 i 1974 per l’historiador Josep Lladonosa ( i reeditada l’any 2007 en català per la Universitat i l’Ajuntament de Lleida) - on es reflectien les restes històriques i les notícies conegudes fins aquell moment sobre la ciutat. És per això que interpretar en l’actualitat les troballes dels darrers anys en funció de la informació documental disponible en aquella publicació – i en altres fonts- resulta un exercici molt interessant, com ara veurem.
Entre el Carrer Major, Carrer Alcalde Mestre i Avinguda de Blondel es troba un notable edifici d’estil eclèctic de l’any 1878. Destaca per les seves dimensions, superiors a bona part dels de l’Eix Comercial. Gràcies a les informacions aportades per Josep Lladonosa i Joaquim Miret i Sans sabem que en aquest espai es va emplaçar ni més ni menys que un hospital medieval, l’anomenat “Hospital de Pere Moliner”, fundat al segle XII pel cavaller del mateix nom. Saber on està el Celler Reial ha estat clau a l’hora de situar-lo, ja que segons les dades disponibles a “Els Carrers i places...” l’establiment sanitari estava just al seu davant, entre el Carrer Major i la banda del riu. Altres historiadors com Federico Lara i José Trenchs van coincidir en ubicar-lo en aquest punt de la ciutat, davant del Carrer Carnisseries. Just on ara es troba l’edifici del 1878.
Lladonosa, però, va descriure l’hospital fent servir el temps passat - “va existir” escrigué- ja que als anys 60 no eren en absolut conegudes ni visibles les quatre arcades gòtiques que en l’actualitat podem admirar en els baixos d’aquest edifici del XIX. Uns arcs gòtics que sols en els darrers anys s’han anat recuperant i deixant a la vista. Els trobem a la sabateria “Fosco”, al centre d’estètica “Zuleika Rodríguez” i a la llibreria “El Genet Blau”. Amb molt bon criteri, aquests establiments han aconseguit embellir els seus interiors amb aquests testimonis arquitectònics medievals.
Ningú fins ara, però, havia relacionat entre si les arcades gòtiques dels tres establiments citats. Cal dir que l’anàlisi detallada d’aquestes quatre arcades demostra que, en efecte, van pertànyer al mateix immoble medieval. La mateixa pedra, el mateix tipus de carreus i sobretot, el mateix tipus de decoració present a les arcades, amb unes característiques arestes bisellades, que permeten afirmar sense cap mena de dubte que ens trobem amb les restes d’un gran edifici gòtic de la Lleida medieval, que es situava en l’espai on ara està l’edifici del 1878.
En aquests sentit resulta molt il·lustratiu referir-se a una carta del 1842, citada per l’historiador Quintí Casals, que evidencia el que succeïa durant el segle XIX a molts edificis del Casc Antic: “V. es testigo del progresivo y rápido crecimiento de una ciudad, llamada por la naturaleza, por su situación topográfica, y mil y mil causas que á nadie se ocultan, á brillar en el mapa nacional, á figurar entre los pueblos cultos; en cuanto baja un solar se eleva sobre góticas ruinas una casa de gusto moderno...” Com va passar a l’edifici del 1878 o al del Celler Reial, els mestres d’obra del XIX van aprofitar, com a base de les noves cases que estaven bastint, diferents estructures medievals en pedra procedents dels edificis anteriors. La seva fortalesa i resistència van ser apreciades a nivell constructiu, integrant-se en els murs dels nous immobles de l’època.
I quin pot ser aquest gran edifici de la Lleida gòtica del que hem identificat diferents arcades? A la vista de tot el que sabem és més que probable que les arcades gòtiques formessin part de l’Hospital de Pere Moliner, que s’ubicava en aquell lloc, com s’ha dit anteriorment. Pere Moliner era un cavaller procedent del Mig Segre que va col·laborar en la conquesta cristiana de Lleida (1149) al costat dels comtes de Barcelona i Urgell i que va resultar força beneficiat pels repartiments posteriors. El 1174 el mestre dels Templers va atorgar-li unes cases en aquella part del Carrer Major. Poc més tard, l’any 1179 apareix ja construït en aquell indret i sota el seu patrocini un hospital per a pobres malalts. Un hospital que venia a substituir un d’anterior fundat pel mateix Moliner a Cappont, desaparegut l’any 1170 per la força d’una riuada. Aquest segon hospital de Pere Moliner, el del carrer Major, es segueix documentant com a encara existent en documents de l’any 1382.
Cal afegir que hi va haver un tercer hospital de Pere Moliner. En algun moment indeterminat entre el 1382 i el 1442 es va produir un trasllat de l’hospital, situant-se llavors al Carrer de Sant Antoni, davant del que ara és l’església de la Sang. El 1459 els patrons del nou Hospital de Santa Maria – originat a partir de la fusió de les rendes dels set antics hospitals de la Lleida medieval - van acabar venent a particulars l’edifici del tercer hospital de Pere Moliner.
Per confirmar plenament que les arcades gòtiques que ara veiem corresponen a les del segon hospital de Pere Moliner caldria datar-les arqueològicament ja que no sabem si els nous propietaris del segon hospital, un cop aquella institució estava ja al Carrer Sant Antoni, van decidir aprofitar l’antic edifici o bé en van bastir un de nou. El més probable, però, és que els succesius propietaris aprofitessin l’edifici hospitalari, que es devia caracteritzar per tenir una estructura forta i amb bons materials, justament com la que presenten les citades arcades.
L’escut familiar dels Moliner- com em comentava en una conversa Alberto Velasco, amic i conservador del Museu de Lleida- encara és visible al més insigne monument de Lleida, la Seu Vella, en un sepulcre del 1322 corresponent a un altre Pere Moliner, en aquest cas eclesiàstic. La memòria de Pere Moliner arriba així fins als nostres dies, perpetuant la figura del fundador d’un important llinatge de la Lleida medieval, que també va exercir el senyoriu de la Granadella i de la Pobla de la Granadella (actualment Bellaguarda) i que va destacar per la seva generositat envers els pobres i malalts.
Josep Manuel Martínez París