LÍMITS
Catalunya limita al Nord amb una Europa
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Limita al Sud amb el germà País Valencià
tan lluny i tan a prop,
tan germà!.
A l’ Est, amb les sàvies aigües mediterrànies
que acullen altres pobles germans,
bressol de la nostra cultura
i que ens han fet tal com som.
I a l’ Oest…
ai, aquest ponent
que ens envia vent i gent
que ens glaça el cor
i no ens entén.
Limitem a ponent
amb una covarda,
vella, tan salvatge terra
de la que m’agradaria d’allunyar-me’n
sense oblidar, però, que a fi de comptes
els límits els tenim –o no- dins nostre
i els posarem allà on nosaltres vulguem.
