És correcte celebrar la mort de persones que ni tant sols coneixem? La resposta no és tan senzilla, malgrat jo tenir-la clara. Suposo que no és el mateix la mort d’un Hitler o d’un Franco, que no pas la del fiscal general d’un estat democràtic.
Els missatges d’odi no porten enlloc. O potser sí. Perquè condueixen a una retroalimentació d’animadversió que encara fa molt més difícil arribar a algun punt de trobada entre parts totalment contraposades. Crec que no va bé l’independentisme pacífic i cívic, si se n’ha d’alegrar o mofar de la mort de José Manuel Maza, Fiscal General de l’Estat fins a la seva proppassada mort. José Manuel Maza segurament no cauria gaire bé per l’empresonament dels Jordis i dels exmembres del govern català. Però, tanta mala llet és normal? Els ‘tuits’ d’Arran constitueixen un abús de la llibertat d’expressió en relació amb el traspàs de Maza? Ens passem de malparlats i intolerants amb aquells que no pensen igual que nosaltres a les xarxes socials?
No em vull ni imaginar quines serien les reaccions a les xarxes socials, si en lloc de la mort del senyor Maza, es morís un president o expresident del govern espanyol o català.
Vull pensar que l’odi reflectit a les xarxes és molt sorollós però minoritari. Perquè entre el sentiment de pertinença nacional i el ‘hooliganisme polític’ cada vegada hi ha menys separació en aquests moments.
Per cert, respecte a les morts de persones mediàtiques relacionades amb el conflicte entre Catalunya-Espanya, no me n’alegro de cap de les maneres. Si personalment no les conec…
