LLOPS, ROSES, ESTELS - "AMOR"
LLOPS, ROSES, ESTELS - "AMOR"
La serralada de la "Llena", l'encapçala la lluna plena, lluna que il·lumina el camí, el camí per on els llops, silenciosament, un rere l'altre, van desfilant cap a la bassa de la Vila per a trobar-se amb la lloba, amb la mare lloba.
Ella, amb ganes d'omplir-se dels seus esperits els espera amb una rosa a la mà, tot mirant cap al cel, observant els estels, fins a trobar al que més llum li mostra, a ell li cluca l'ull i li envia infinitat de petons plens d'amor, plens de dolçor, plens de grans sentiments.
La lloba sap que ningú mort totalment, si, mitjançant el gran record, els dúiem en el nostre pensament. Els grats records, les roses i els estels, la fan viure apartada d'experiències no desitjables i l'ajuden a gaudir de la vida al costat de qui l'aima sincerament amb absoluta devoció.
Mig enlluernada, li cauen unes llàgrimes, llàgrimes d'alegria, moments de felicitat reviscuda. Els llops ja han arribat a la gran bassa del Vilosell, amb els seus udols, l'avisen. Ella els rep, els acarona i s'omple de força, de ganes de viure.
Avui, demà i sempre, siguis tu, simplement tu, essència de dolçor, jardí de milers de roses, senyora de l'amor.
Sinto petit. 12/10/2020
A Maria Assumpció Cornadó Lladó, amb tendresa
