L’any 2025 una promotora immobiliària reuneix una trentena de persones que resulten ser els hereus vius d’una casa i una finca, situada a la regió de Normandia, abandonada i tancada des de la meitat del segle XX. Per tal d’obrir-la de nou i inspeccionar tot el seu contingut, es nomenen a quatre persones que faran una primera observació alhora que van informant al grup de totes les troballes que van fent. Entre tot el que troben hi ha una fotografia molt antiga de l’Adele, que resulta ser l’avantpassada comuna de tot el grup i la propietària inicial de la finca. Ella, amb només vint anys i després de la mort de la seva àvia, viatja a Paris l’any 1895 a la cerca dels seus pares que mai no ha conegut.
El grup de «recerca» està format per un jove creador en precari de continguts audiovisuals, un apicultor preocupat per l’ecologia, un professor de llengua a les portes de la jubilació i una enginyera capficada per una feina que l’aclapara. A poc a poc, tot el grup s’anirà coneixent, mostrant una diversitat coral amb perfils prou actuals, mentre saltarem al passat amb enllaços molt ben trobats i anirem descobrint el bullici artístic del París de l’època de la mà de l’Adele. El que en un principi podia semblar la típica comèdia dramàtica de diumenge a la tarda es va convertint en una pel·lícula entranyable i fraternal a partir d’unes interpretacions d’alçada i un ritme narratiu que va conformant un crescendo interessant i entretingut.
Tot el que viu l’Adele al París de les avantguardes artístiques, de la llum, de la consolidació de la fotografia i l’aparició del cinematògraf salta a l’actualitat amb enginyoses connexions basades en experiències similars. Res no està forçat i queda molt clar el missatge que vindria a dir que la vivència humana amb els altres i l’entorn és gairebé igual encara que tot «el decorat» hagi canviat d’una forma fabulosa.
El director Cédric Kaplisch ja va demostrar la seva destresa per tal d’encaixar autèntics puzles de relacions humanes a la brillant «Nueva vida en Nueva York» (2013). Ho torna a fer amb èxit, bastint una realització impecable per connectar perfectament persones urbanes amb rurals, de diferents generacions o amb interessos ben divergents. El poder de l’experiència comuna, la paraula compartida i l’amabilitat com a forma de vida continuen tenint la mateixa força que gairebé 150 anys enrere. (7,5)
