Una perfecta Lola Dueñas es posa a la pell de la Neneta, una dona que retorna al seu poble natal al final d'una aventura  de tres anys amb un fill petit i abandonada pel cowboy Lobo, interpretat per Luis Tosar. En aquesta nova etapa ha de treballar com a manobre. Són els anys previs a l'esclat de la bombolla immobiliària, la vida de la Neneta es va redreçant amb molt d'esforç fins que de sobte tot es torna a tòrcer. El títol de la pel·lícula fa esment al nom de la quadrilla de paletes i manobres al voltant de la qual discórrer la majoria del metratge dibuixant un retrat ben realista i des de l'interior sense caure en maniqueismes simplista d'aquesta fatídica etapa que va acabar esdevenint un una crisi-estafa interminable.

Tot i que el centre de la narració sigui la Neneta amb les seves debilitats, els seus fracassos i la seva força de voluntat, la resta de personatges que l'envolten, i molt especialment alguns dels membres del grup de treball, configuren una xarxa de relacions ben equilibrada i plena de matisos. La diversitat dels mateixos, tot i que no s'aprofundeix excessivament en el seu perfil, i la sèrie de detalls humorístics repartits entre els diàlegs de la quadrilla li donen al drama fosc i consistent un contrapunt que aporta una lleugeresa que s'agraeix. Unes rialles saludables i una mica poca-soltes sempre ajuden a suportar la desventura.

La necessitat d'aquest tipus de pel·lícules en aquests moments és del tot imprescindible de la mateixa forma que ho han estat "Los lunes al sol", la desapercebuda "A puerta fria" o la més recent  i destacada "Hermosa juventud". Un cinema que ens retrata a tots plegats des de dins, encegats i enganyats per un benestar basat en la hipoteca d'un futur suposadament paradisíac alhora que deixa ben galdosos també a l'entramat financer i empresarial.

Una cinta prou intensa, amb una narració dispersa i coral, que no acaba de ser rodona i impactant tot i que manté el llistó del bon ofici i la professionalitat prou alts. (6,5/10)