La secció de futbol del F.C. Barcelona és espectacular. Perquè té un estil de joc que fa bavejar. I a més a més, la fórmula és guanyadora. Nogensmenys, el que fa el Barça costa molt. Costa molts milions d'euros.

Els altres equips catalans no tenen calés per fitxar figures mundials. No poden jugar al refinat futbol de toc que practica l'equip blaugrana. Però el futbol català és digne d'admirar; i és molt més que un club. El Gimnàstic de Tarragona i el Girona FC han quallat, ambdós, una fantàstica temporada a la Segona Divisió A. Finalment, cap dels dos clubs ha pogut pujar a la Primera Divisió. S'ha estat a punt.

Malgrat perdre -tant el Nàstic com el Girona- contra un os com el Club Atlético Osasuna, els futbolistes d'ambdós clubs han demostrat que tenien futbol i compromís. Per cert, s'ha vist un futbol més tècnic, vistós i distret en els partits de play-off per pujar a Segona A i a Primera Divisió, que no pas en partits de la Copa América Centenario i partits de l'Eurocopa. 

El CF Reus Deportiu ja és equip de Segona A. Ho va aconseguir de manera brillant, eliminant a l'històric Real Racing Club de Santander.

Finalment, el Club Lleida Esportiu està fent un play-off de traca i mocador. Ha eliminat a clubs tan forts com el Barakaldo FC i Real Madrid Castilla Club de Fútbol. I ara toca el més difícil; remuntar un 0-1 al Sevilla Atlético a domicili el proper diumenge 26 de juny a les onze del matí. Si el Lleida acaba passant -i pujant a Segona A- serà una gesta. Perquè haurà guanyat tres eliminatòries consecutives contra equips que van ser més regulars durant la temporada vençuda. I si no aconsegueix la difícil fita, haurà agafat moltíssima experiència per intentar-ho a la propera.  

Els Cleveland Cavaliers van guanyar-li tres partits consecutius als Golden State Warriors, el millor equip de bàsquet del món. Qui ho havia de dir? Qui pensava que els 'Cavs' guanyarien la NBA, quan anaven perdent per 3-1, i passarien a la història? El corol·lari de la gesta dels de Cleveland és que s'ha de mantenir la confiança, perquè tot és possible entre rivals d'un nivell similar, malgrat la dificultat. 

Els jugadors del Lleida s'han fet mereixedors de crèdit en una temporada complicada. Qui escriu creu en el Lleida, perquè és capaç.  

El RCD Espanyol ha fet una temporada discreta. Però no es podien fer filigranes amb la plantilla que tenia. Ha complert mantenint-se a la màxima categoria. El Nàstic i el Girona han tancat una temporada brutal. No han pujat, però han estat a l'alçada. Han guanyat en experiència. Encara que no serveixi de consol en aquest moment, les experiències passades són molt importants. El Reus ha fet història amb l'ascens a la categoria de plata. I el Lleida i el Gavà poden cloure una excel·lent temporada per al futbol català de més nivell, malgrat el descens a Segona B del sorprenent equip de Llagostera. Respecte a tots els equips catalans que han disputat play-offs d'ascens, de fracàs res de res.

La identificació amb els colossals Barça o Madrid està molt bé. És la norma. Inqüestionablement, té molt de mèrit guanyar Lligues, Copes del Rei o Lligues de Campions en el competitiu 'futbol top'. Però quan el club del teu municipi puja o baixa de categoria, en cas que t'hi identifiquis, potser ho sents més. I els mèrits de bona part de clubs catalans del futbol modest són iguals o superiors que els dels superprofessionalitzats clubs de primeríssima línea; perquè presidències, juntes directives, col·laboradors, entrenadors i futbolistes s'esforcen el màxim en tots els sentits, tenint en compte que cobren poc o gens.   

Hi ha tot un univers futbolístic català de categoria -tant masculí com femení- més enllà de la macrocefàlia barcelonista. Si no em creuen, visitin la web oficial de la Federació Catalana de Futbol. 

Ara toca Lleida i res més. Perquè som del Lleida, visca el Lleida... perdi o guanyi.