El Manuel és un comptable que és empresonat amb una condemna de 10 anys per un suposat desfalc a la seva empresa. Aquesta pena desmesurada el porta a la presó model de Barcelona on trobarà altres delinqüents comuns i uns funcionaris corruptes i violents. Franco acaba de morir i els canvis que s’estan produint al país havien de portar una lògica amnistia per presos polítics i també pels comuns. Aquests darrers es va constituir la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL) a través de la qual s’organitzen i es difonen tota una sèrie d’accions reivindicatives i de denúncia de les seves condicions deplorables i de vulneració de drets.
El Manel és company de cel·la del Pino, un presoner desenganyat amb una llarga condemna, amb el qual establirà una amistat inicialment difícil que acabarà en una estreta col·laboració i afecte mutu. Tots dos personatges queden perfectament dibuixats gràcies a dues interpretacions d’alçada del Miguel Herran –tot un descobriment per mi– i de l’expert Javier Gutiérrez –»La hija» (2021).
A partir dels estàndards del gènere de presons «Modelo 77» planteja un retrat sociopolític amb múltiples capes de denúncia i reflexió al voltant dels drets civils, la funció de les presons o el mateix respecte als drets humans tot vehiculat dins una trama troncal d’amistat entre dos persones radicalment diferents. En paral·lel s’apunten diferents línies dramàtiques que al meu parer ho fan de forma encertada, encara que algunes no s’acaben d’arrodonir tot. De totes maneres la contundència i la expertesa en gairebé totes les escenes acaben configurant una proposta d’entreteniment i tensió notables. (6,5)
