Neverland

Neverland

dimecres 14 de desembre 2016 - 15:00

El patetisme s'ha apoderat del "procés". Els independentistes de base que han impulsat cap amunt el moviment independentista estan sent víctimes polítiques dels propis partits independentistes. És així, perquè la representació d'alguns portaveus independentistes és de sainet. Ahir el senyor Antoni Castellà, portaveu de Demòcrates de Catalunya, va donar el tret de sortida de la campanya pel "sí" al referèndum amb el suport d'ERC, la CUP, Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència. Sorprenentment, el PDECat no va assistir a l'acte. Ara resulta que els democristians -exdirigents d'UDC- són els més "indepes". Més i tot que la CUP. Tenien molta necessitat de sortir per televisió? Por de perdre les seves butaques? Qui sap.  

D'altra banda, la CUP porta un començament de setmana desbocada amb ganes de protagonisme mediàtic. Portaveus cupaires demanen la dimissió del Conseller d'Interior Jordi Jané pel seu "actiu paper" en les detencions dels seus correligionaris. També xarop de bastó per Marta Pascal del PDECat. La defensa del Conseller Jané i Mossos d'Esquadra ha estat el seu pecat. La veritat és que els Mossos d'Esquadra no segueixen ordres del Conseller d'Interior en aquest cas. La veritat és que les detencions de la policia autonòmica de Catalunya han seguit els manaments judicials dels òrgans jurisdiccionals del Poder Judicial de l'estat espanyol. Però tant és. La qüestió és fer un xou mediàtic. 

Ara, el motor del "procés" són les minories cupaires i democristianes independentistes. Tot per la causa, quan únicament es representen a elles mateixes. És l'enèsima giragonsa marejant de la mutable guia de viatge cap a Ítaca. 

Mentrestant, ERC resta silenciosa. Per què? 

Mentrestant, s'està prenent el PDECat com a cap d'esquila per alguns dels companys de viatge cap a Ítaca. Per què?

La colossal i modèlica manifestació independentista de la Diada del 2012 s'ha anat transformant en un insoportable "culebrot" polític. El "procés" no va enlloc per manca de serietat. Sent veritat que una majoria de representants dels poders públics de l'estat espanyol són catalanofòbics, també ho és que el "procés" sobiranista està massa dividit al capdamunt. No tant sols predomina clarament l'eix esquerra-dreta sobre l'identitari a Catalunya. A més a més, es vol fer creure que la part de catalans del "no" al referéndum també participen del joc polític proposat pels democristians "indepes". A més a més, es vol fer creure que la part de catalans que votarien "no" a la independència també participen del darrer joc polític proposat pel bàndol independentista. 

L'any vinent no hi haurà referèndum acordat. Ni a l'escocesa ni a la quebequesa. I una consulta no pactada seria una pèrdua de temps i recursos. Impossible pel pensament carpetovetònic de les forces polítiques espanyoles que dominen les institucions polítiques a fora de Catalunya. Impossible perquè els partits independentistes són racionalment egoistes. I, impossible perquè líders i portaveus polítics independentistes són massa egocèntrics. Massa galls dins el galliner independentista. 

Fins ara la Declaració Unilateral d'Indepèndencia (DUI) semblava una alternativa massa radical i abocada al fracàs. Possiblement sigui així. Però el temps passat i els fets observats poden fer canviar d'opinió, quan totes les vies de solució al problema es tanquen. La Declaració Unilateral d'Independència (DUI), a hores d'ara, és l'única sortida per a fer pressió pel canvi de comportament polític de les elits polítiques dominants del centre d'Espanya. "Solament" faltaria un ampli consens favorable -avui dia inimaginable- de forces polítiques catalanistes. No caldrien noves eleccions. Tant sols el suport de CatSíqueesPot o del PSC o d'ambós. És lamentable que hagi de ser així; tanmateix queda palès que el govern d'Espanya no negociarà res de res de manera bilateral amb el govern de Catalunya, per molt que s'ompli la boca de diàleg. La repercussió internacional d'una DUI a Catalunya podria desenrocar els posicionaments dominants i defensors d'una inamovible Espanya mononacional. Seria bo per a Catalunya. Seria bo per una altra idea d'Espanya. Malauradament, no passarà res de tot això. Però quan un problema soluble no es resolt, ans el contrari, buidar el pap és com portar a terme el dret de picar de peus que tots tenim. 

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de felixtorras
Politòleg especialitzat en anàlisi política. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració. Llicenciat en dret. Màster en Anàlisi Política.
Segueix-me :

Altres entrades del autor