Els balanços de finalització d'any són massa simples. Els falta perspectiva i profunditat. Són estampes de fets immediats. Sempre pensem que vivim temps excepcionals. Tots ho són i ho han estat. Els moviments tectònics en la història són constants encara que de vegades no es perceben. Hi ha motius per pensar que 2016 ha estat un any d'inflexió entre un món previsible i un altre que s'acosta carregat d'interrogants.

El Brexit i l'elecció de Donald Trump han estat dos fenòmens improbables que s'han convertit en realitat. Des de Gran Bretanya i des d'Estats Units, han sortit missatges de fragmentació, d'odi a l'estranger i de proteccionismes de vell encuny. La guerra a Síria és una nova incapacitat per posar fi al sofriment de milions de persones per l'anomenada raó d'estat. Tots han volgut parar la sagnia de vides humanes i els morts s'han sumat per centenars de milers.

El nacionalisme dels estats s'accelerarà en els propers temps. Estats Units amenaça amb el proteccionisme, Vladimir Putin vol recuperar el poder que la Unió Soviètica i l'imperi dels tsars van exhibir durant segles, Polònia i Hongria s'allunyen de la idea central d'Europa. Alemanya, França. Holanda obriran les urnes en uns mesos i no cal descartar que el corrent de fons que ha afectat a la política britànica i nord-americana es reprodueixi d'alguna manera en aquests països imprescindibles per al normal funcionament de la Unió Europea.

El que és innegable és que els canvis en la manera de viure, de treballar, de divertir-se, de viatjar i de produir han canviat de forma radical. Els avanços científics sempre han modificat l'estil de vida de les gents en tots els temps i continents. La història demostra que sempre que s'han produït grans avenços de la ciència s'han traduït en tensions socials que han durat anys. Es perden les referències humanistes i espirituals. El segle XVI amb la invenció de la impremta per Gutenberg és un exemple inqüestionable. La Gran Guerra de 1914 va estar precedida d'un progrés científic i social que entusiasmava a les societats europees de començaments del segle passat. Després van venir les grans catàstrofes de les dues guerres mundials.

Els sistemes democràtics i liberals acabaran imposant-se però abans poden produir-se grans confrontacions que seran fruit d'una barreja de descontentament per les desigualtats que genera la globalització, pel proteccionisme, per la xenofòbia i pel nacionalisme rampant que menysprea als altres. La capacitat històrica de la democràcia per reinventar-se i adaptar-se als temps nous és innegable. Però les dents de serra en aquest avançar erràtic de la història contenen moments d'esplendor i de sofriment i violència.

Ho podeu llegir també a: Blog Lluís Foix