Oliver gebrat

Oliver gebrat

dimarts 19 de gener 2021 - 14:00
Oliver gebrat
El gebre és el pitjor enemic per l’oliver en hiverns de freds i neus

Un altre cap de setmana sense poder sortir de Barcelona. Enyoro la terra, poder trepitjar-la, olorar-la, sentir-la. També l’atmosfera humana dels que hi son, dels que no es veuen i dels que ja són sota cal Riba. La quietud d’aquest hivern està enfarinada per una nevada potent que ha emblanquinat molts olivers i arbres de fulla permanent.

El virus ha destarotat la vida de milions de persones, de la humanitat sencera. Tot està afectat per aquesta pandèmia que no té darrera exèrcits ni bombes ni estats majors. Simplement, la força per destruir les rutines i les seguretats de la gent. És un enemic invisible que es manifesta anònimament i destrossa vides i famílies. Fa malbé la convivència i ens tanca a casa com si fos la pesta medieval. Ens comuniquem per qualsevol mitjà que tots tenim a l’abast però vivim allunyats.

Penso en el que afecta als que viuen en pobles petits, aïllats però connectats a les xarxes i al núvol, mirant la terra coberta d’un llençol blanc, encrostat en alguns casos, sòlid a les obagues, clarejant als solars, molt pendents que la boira gebradora no s’assegui a l’Urgell i la Segarra, pujant i baixant, tontejant, amb temperatures sota zero durant uns dies que poden acabar amb la tendror de les branques dels olivers encara inconscients del que passa. S’ha d’esperar unes setmanes per veure quin és l’abast del mal que el fred, la neu i les boires gebrades han pogut fer als arbres.

Que es trenquin les rames dels olivers o de qualsevol arbre de fulla permanent pel pes de la neu acumulada a les branques no té massa importància. La capacitat de regeneració d’un arbre quan arriba la primavera amb una bona saó és espectacular. El que compta és que el fred no hagi rostit les fulles, que les hagi assecat i mort. Això ho veurem en uns dies.

Mentrestant hi ha la seguretat que la saó és profunda. Potser més de dos pams amb el que s’hi afegirà la neu que encara cobreix els camps. És la millor inversió d’un hivern fred i nevat. Trobo en falta un tomb pels trossos d’olivers carregats de neu, esberlats en alguns casos, abatuts, quiets, tristos. No em preocupa la destroça del volum de la neu sobre les branques dels arbres.

M’inquieten les gelades que colpegen les matinades traïdores que acaben amb la tendror de les rames dels olivers. Ja veurem i ja direm quelcom quan es pugui transitar per territoris avui per avui barrats a la visita dels que vivim a ciutat.

 

Article originalfoixblog.com

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Altres entrades del autor