Podemos, Ciudadanos, UPyD, la CUP no generen confiança i credibilitat entre la ciutadania. Si la generessin, serien alternativa de govern enfront dels partits tradicionals –PP, PSOE i CDC– desgastats per la corrupció i per tants anys al capdavant de governs supraautonòmics i autonòmics.
Podemos és nou però vell. Ha tingut temps de sobra i una munió d’hores televisives per demostrar que poden governar. Identificacions i simpaties incomprensibles amb el populisme veneçolà no li fan cap bé. La prestigiosa ONG, Freedom House -que investiga i promociona la democràcia a tot el món- indica que Veneçuela es troba en el llindar de la dictadura. Per cert, Veneçuela és un país ric en què la majoria de la seva població viu en condicions de pobresa. D’altra banda, insisteixen en exagerats afalacs cap a Arnaldo Otegi i Bildu. Per què? En contrapartida, la defensa del referèndum per a Catalunya i la Espanya plurinacional per diferenciar-se de PSOE i PP ha estat valenta. Tanmateix massa errors. Falta molta més serietat en Podemos. I per acabar de reblar el clau, Pablo Iglesias s’ha guanyat a pols la imatge d’un líder frívol en temps rècord. Si Podemos fos un partit seriós i consistent seria alternativa de govern. Però no ho és.
Ciudadanos és nou però vell. De la mateixa manera que Podemos, Ciudadanos és un partit desgastat, i ni tant sols porta dos anys des de que va desembarcar en la política espanyola. El seu líder Albert Rivera ha anat perdent progressivament confiança entre la ciutadania. Si la tingués, avançaria el corrupte i tronat PP.
UPyD és relativament nou però ranci. Falta saber si remuntarà el vol sense l’exlíder Rosa Díez. Ara mateix es troba en fase d’extinció.
I la CUP també és nou però vell. L’era dels metarrelats globalitzadors que intenten explicar i controlar la condició humana, forma part de la història de les ideologies del segle XX. Les metanarratives com a grans interpretacions teòriques de suposada aplicació universal per solucionar-ho tot, pròpies de la CUP i també de Podemos, no serveixen en un món en canvi continu.
Els nous partits no aprofitaran l’oportunitat històrica que tenen per davant. Es troben a faltar consistents lideratges; i els sistemes de creences, representacions i ideologies que manifesten, corresponen al segle passat. La ciutadania n’està farta de corrupció i amiguisme dels vells partits com el PP, PSOE i CDC. No obstant, no votarà massivament als nous partits en breu.
Hi ha qui pensa i diu que el PSOE podria desaparèixer. Això no passarà. El PSOE mai desapareixerà. Simplement està mal comandat pel pèssim lideratge de Pedro Sánchez. Així i tot, podria ser que l’aliança entre Izquierda Unida i Podemos (Unidos Podemos) pel 26-J, no superés al debilitat PSOE. Això significaria la defunció d’Izquierda Unida, i un nou fracàs de Podemos. Però tant se val, perquè el PP tornarà a guanyar les eleccions generals del 26-J, malgrat la seva espectacular corrupció i un Mariano Rajoy gastat i gens creïble.
En conclusió, si els nous partits –Unidos Podemos i Ciudadanos– no poden superar aquesta llaminera conjuntura política per imposar-se als comicis del 26-J, vol dir que ho fan molt malament. Des de l’any 2014, han gaudit d’una extraordinària atenció dels mitjans de comunicació de massa, per superar-se a si mateixos. No serà per manca d’hores a la televisió per poder explicar-se i diferenciar-se.
La nova política és almenys igual de vella que la vella política.
