Pensaments i reflexions

Pensaments i reflexions

diumenge 23 d'agost 2015 - 12:30

CASTELLANO

LA FINESTRA ENTREOBERTA

La finestra entreoberta,
els primers rajos de llum.
El teu somriure roman en la teua boca,
últim gest amb el qual et vas adormir.

Lentament, vas obrir els teus ulls,
amb un tènue moviment, et vas aixecar.
Et vas vestir. Te’n vas anar.

Queda l’olor del teu cos en el coixí.
un suau frec de la meua cara en ell,
deixo que la meva pell
s’impregni de la teva fragància.

La brisa de l’albada, m’acarona,
s’assembla al lívid frec
de les teues fines mans.
No haig d’oblidar,
no puc deixar de pensar en tu.

Potser demà, potser mai, tal vegada
trobi la paraula, les paraules
que puguin definir-te el que sento.

M’esfondro, sense tu,
em pertorbo, amb tu,
no sé qui sóc, junts.

Amor i desamor,
dualitat maliciosa que m’enfonsa,
dualitat indesitjable que ens separa.

Esperant, una altra vegada, la nit,
desgranant els minuts,
sofrint les hores,

Tu, i simplement tu,
qui retornes sense haver-te’n anat.
Tu i jo, còmplices del sentiment.

Sinto petit , 12/05/2012, 0h 22’

CASTELLANO

REFLEXIONS DINS DE LA TRISTESA

Aima sense fer soroll.
L’amor no entén de cridòria,
que només serveix per a distreure,
per a embolcallar la mentida,
per a embadocar a qui només espera,
a qui no creu ni vol el verdader amor.

Aima sense cridar l’atenció.
La petulància és una careta,
de l’egoisme, del voler i no aimar.
Que la vanitat amaga la veritat,
mostra el que no és i tapa els sangtraïts
que li pertoca a una vida fal·laç.

Aima sense que ningú noti,
ni la teua presencia ni la teua absència.
Sense que les paraules, i el ser exterior,
siguin els protagonistes impertèrrits.
Sense pors, ni actes de valentia,
sense sorpreses ni misteris.

Aima xiuxiuejant a cau d’orella,
amb el frec dels teus sentiments,
amb l’acaronament de la teua dolçor,
amb la mà oberta i els ulls clucs,
amb la llibertat, el respecte
i el compartir com estendard.

Aima senzillament per a aimar.
En la claredat de la sinceritat,
fugint de la foscor de la supèrbia.
En la diafanitat de l’honestedat,
sense reserves ni mancances,
sense odi ni rancúnia.

Aima i rebràs AMOR.

Sinto petit 22/03/2015

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :

Altres entrades del autor