Podemos dinamitarà el sistema de partits espanyol de bipartidisme imperfecte. Això està clar. Però, les properes eleccions generals d'enguany no les guanyarà per errors propis.

Si els seus líders polítics no generessin tanta desconfiança i poca credibilitat, per la seva ambigüitat, les guanyarien de carrer. No obstant, la seva manca de claredat en tots els sentits, i un dubte raonable de falta de voluntat política per a regenerar a fons el sistema polític espanyol, em fa creure que ha perdut l'oportunitat històrica de vèncer. Podemos és nou de trinca. Nogensmenys, els seus capdavanters projecten els gastats patrons de la política convencional, sota una estètica de modernitat. I cada dia que passa se'm fa més imperceptible les seves diferències respecte als vells partits.

El context de crisi econòmica que no s'acaba mai, afegint-hi la corrupció sistèmica de tots, sense cap excepció, els partits polítics tradicionals espanyols, era el caldo de cultiu perfecte pel sorgiment d'un nou partit polític amb personal format i preparat que invertís el descontentament, desil·lusió i emprenyament de la ciutadania. I en un principi ho van aconseguir. Semblava que el grup de politòlegs encapçalats pel senyor Pablo Iglesias anaven llençats cap a la Moncloa. Fou un miratge.

Avui dia ja es pot tenir una opinió amb cara i ulls sobre el fenomen Podemos. I penso que no es distingeixen de la "casta" que tant detesten. Per descomptat, no ho dic pel "cas Monedero". A més, l'acarnissament mediàtic que reben és del tot exagerat i desproporcionat. L'establishment polític i mediàtic no és el seu màxim opositor. N'hi un altre de pitjor. El principal enemic de Podemos són ells mateixos, víctimes de la seva pròpia manera de fer política. Una manera de procedir fent veure que ho saben tot sobre tot. I ens ho ensenyen amb clàssics discursos polítics vacus, d'elevat nivell d'abstracció, plagats de llocs comuns. Això ja està massa vist. Per tant, la nota de Podemos en l'assignatura "innovació política" és de suspens fins aquest moment .

Joves i formats politòlegs, com els integrants de Podemos, que volen regenerar la política i la democràcia des del poder haurien de ser conscients de les seves limitacions. En conseqüència, el fet de persuadir a personal de reconegut prestigi social i acadèmic d'altres disciplines científiques, provinents del món privat com de la Universitat, per convidar-los a fer història d'una suposada regeneració democràtica, hauria de ser el punt prioritari per diferenciar-se de "la casta".

La colla de politòlegs de Podemos són dels que no tenen àvia. D'aquells que s'escolten més que no pas escolten. De moment, aquesta és la fotografia que m'han deixat fins ara les seves intervencions en els mitjans de comunicació de massa. El senyor Pablo Iglesias, ara com ara, m'evoca aquell expresident espanyol anomenat José Luis Rodríguez Zapatero que amb quatre sessions d'economia -de l'economista i exministre socialista Jordi Sevilla Segura- es convertí en tot un expert en la matèria.

La conclusió sobre Podemos és de continuisme en la política espanyola.

No aportaràn res de nou i bo al sistema polític espanyol?

Només observo en Podemos a politòlegs de pensament polític tancat, que encara no han presentat polítiques públiques realitzables de canvi, ni normatives concretes i possibilistes de canvi tampoc.

Per falta de temps?

Per falta de voluntat política?

Per mera estratègia política?

El cas és que el  seu comportament polític ja és d'estandaritzats polítics professionals amb intencionalitat d'accedir al poder mitjançat la vella política amb discurs polític de clixé. Res a dir. A totes passades, més que legítim. Però, qui ho diria que fins fa quatre dies eren responsables d'aportar coneixement científic sobre política a la Universitat.