L'extrema dreta i l'extrema esquerra franceses han mantingut una relació molt estreta amb Putin al llarg dels anys. A la foto, Eric Zemmour, Marini Le Pen i Jean-Luc Mélenchon, els extrems de dreta i d'esquerra a França.

La guerra de Putin contra Ucraïna sembra la mort i la destrucció en diverses ciutats d'un país que ha estat envaït sense que mediés una causa justificada. De fet, res justifica una guerra. Els que més sofreixen són els ucraïnesos, amb més de deu milions de desplaçats i diverses ciutats devastades. Un dia sabrem una xifra aproximada de morts russos i ucraïnesos.

Però la guerra segueix mentre Kyiv i Mariúpol resisteixen i la històrica Odessa es parapeta amb sacs de sorra per a afrontar els pròxims bombardejos. Aquest conflicte desencadenat per Putin posa en seriosos destrets a l'extrema dreta nord-americana i europea, que han tingut en el líder rus un referent al qual han anat a visitar, s'han fotografiat amb ell i han difós les imatges en les xarxes socials.

Són grups diversos i heterogenis que tenen en comú la seva oposició a la immigració, a la Unió Europea i les Nacions Unides, a l'islam, al multiculturalisme i en general a la llibertat de les democràcies obertes. Els uneix també un nacionalpopulisme que és refractari a la globalització. El moment àlgid dels seus postulats es va traduir en el Brexit i en la victòria de Trump, dos fets molt rellevants esdevinguts en el 2016. La llarga mà de Putin va influir en els resultats del referèndum britànic i en les eleccions nord-americanes. També anem sabent com el Kremlin va intervenir de diverses maneres en el procés. Del que es tractava és d'afeblir a les democràcies occidentals que tenen frontera comuna o són adversaris ideològics de la Rússia autoritària.

També l'extrema esquerra ha quedat descol·locada per la guerra de Putin a Ucraïna. Ha de condemnar els bombardejos, però al mateix temps ha d'aixecar la bandera anti-OTAN com si fos la causa primera dels actes criminals contra la població civil d'un país veí.

Article al blog Lluis Foix