Em decep completament veure com la societat s’ensorra a poc a poc. Com part de la joventut puja maleducada, impertinent i xulesca. Ésser correcte, educat, cortès i complir la norma està passat de moda i en qualsevol espai, acostumen a guanyar els qui es posen més farrucs, tinguin o no raó. Les normes hi són per complir-les, però està clar que molts no ho volen veure o no ho volen entendre i qui ho defensa, no només és burlat i menystingut, sinó que no rep suport per part de ningú. Uns perquè recolzen el poca-solta, altres per por a ser assenyalats.
El que està clar és que cada vegada resulta més difícil sobreviure en una societat completament deixada, truncada, on la desídia es va apoderant de tots els racons, de manera silenciosa, però colpidorament.
Una llàstima haver permès que part de la joventut es perdi d’aquesta manera, sense respecte per res ni ningú, sense miraments a l’hora de plantar cara, amb una falsa rebeldia que només anhela un benestar de fireta, perquè lluny d’assegurar-se un bon pervindre dilapiden els diners que els pares guanyen amb esforç.
Malament anem quan la societat els ho permet, els deixa fer. Malament anem quan les famílies no poden fer gran cosa per posar ordre perquè la societat és més forta i s’escapa de les seves mans part de l’educació. I malament anem quan des de l’escola poc s’hi pot contribuir, perquè han donat una gran responsabilitat a mestres i professors però els han tret l’autoritat per a poder sancionar. Quin sentit té posar normes si l’incompliment d’aquestes no suposa una sanció?
És una llàstima total i absoluta que permetem que les coses es vagin degradant de manera galopant i no puguem fer-hi res. Quin futur ens espera?
