No estem davant una gran pel·lícula tot i que podem dir que es tracta d'una cinta feta amb professionalitat, amb un guió on tot encaixa i que t'emociona encara que l'estructura narrativa sigui previsible i s'utilitzin els trucs habituals per tocar la fibra sensible.

"Rastres de sàndal" planteja amb un dramatisme molt mesurat la recerca dels orígens desconeguts de la Paula, una científica Barcelonina amb una vida plàcida i del tot resolta. Tot trontolla quan apareix la Mina —una actriu d'èxit a la Índia— i de cop i volta es converteix en la Sita, una germana separada del seu costat per donar-la en adopció a una parella benestant la qual amaga aquest fet amb un ànim protector.

L'habilitat de la directora i de la mateixa guionista —de fet es tracta d'un projecte amb una aclaparadora majoria de dones— permet no caure de peus a la galleda en una sensibleria insubstancial i acaben plantejant un relat creïble i equilibrat entre els dos allunyats mons de les germanes: Bombai i Barcelona. Fins i tot les obligades "postals" de les dos ciutats no són les típiques turistades que, per exemple, cau el mateix Woddy Allen en el cas de Barcelona.

Un altre mèrit destacable és l'encert a l'hora d'introduir dins la trama més íntima i personal un relat paral·lel  molt ben resolt al voltant del cinema dins el cinema sense caure en el tòpics de Bollywood i la seva indústria. Un fet que permet completar tota la biografia de les dues germanes sense la utilització en excés de les retrospectives típiques a mode de recordatori.

L'equip interpretatiu és d'una equilibrada solvència destacant la desconeguda Nandita Das i una Aina Clotet acceptable en un paper molt arriscat.
Es tracta d'un conte de fades sense sorpreses ni enganys. Podem dir que tot plegat es manté dins el cànons, que no hi ha sorpreses ni cops d'efecte, es fuig volgudament d'una originalitat de fireta o d'una tensió permanents i artificial. La Maria Ripoll desenvolupa l'argument amb molt d'ofici, utilitzant els elements narratius i tècnics de forma convincent i, finalment, emocionant sense arribar, tot i que per moments hi estigui a punt, a la exageració plena de sentimentalisme. (6/10)
Podeu trobar una completa informació clicant aquí.