Un dels esdeveniments que han estat notícia durant aquesta setmana ha estat el lliurament de premis Ciutat de Barcelona. Tristament, ha quedat palesa la voluntat de faltar al respecte a una manera d’entendre la vida com és la que gira entorn a la fe cristiana. El mal gust i la vulgaritat amb què algunes veus s’alcen per mirar d’ofendre, insultar, menysprear una forma de viure que no fa mal a ningú, és mostra d’una incivilització tan galopant que espanta.

La llibertat d’una persona s’acaba on comença la de l’altra i només entenent aquesta premissa es pot arribar a entendre el sentit de la convivència, aquesta que alguns tant reclamen per a ells i tan poc respecten quan es tracta dels altres. La meva fe està per sobre de paraules i actuacions que pretenen fer mal, que tenen com a finalitat última la d’ofendre. I si és ben cert que la llibertat d’expressió és una peça fonamental de la cultura, el sentit ètic i estètic també ho són. La cultura ha de tenir límits; la provocació s’hauria d’entendre com una invitació a la reflexió no a ferir sentiments d’aquells que no pensen ni senten igual.

Per sort, el cristianisme té com a eix fonamental el valor del perdó i la compassió vers aquells que erren en el seu pas per la vida. I per sort, també hi ha unes lleis que vetllen perquè no es vulneri la llibertat de fe. Gràcies a Déu vivim en un país en què les ofenses, si es castiguen, es fa sense decapitar ni lapidar ningú.

Com a cristiana perdono. Com a ciutadana exigeixo que es respectin els meus drets i la meva llibertat.