Responsabilitat i sensatesa

Responsabilitat i sensatesa

dissabte 19 de desembre 2020 - 19:00
Responsabilitat i sensatesa
En espera que la vacuna allunyi la por, cal actuar cívicament.

Vaig esmorzar amb un amic fa unes setmanes i em va cridar al cap de tres dies per a advertir-me que ell havia donat positiu en el coronavirus. Perquè ho tingués en compte perquè em podia haver contagiat. A pesar que solem responsabilitzar als qui pensem que no es comporten cívicament i no observen les indicacions sanitàries que ens recomanen els polítics, penso que un dels valors que han cotitzat a l'alça en aquests temps pandèmics és la solidaritat.

Em vaig fer la prova i va donar negatiu. El meu amic va passar per les fases més incòmodes de la infecció. Li vaig cridar i em va respondre amb un missatge dient-me que no podia parlar. Era a l'hospital. Durant unes setmanes ens varem comunicar per WhatsApp fins que va rebre l'alta i feliçment ha tornat a la normalitat familiar i laboral.

Aquest malèfic enemic invisible s'estén a ritmes inesperats i fora del control de les autoritats sanitàries i polítiques. La por és lliure i no la sentim en el dia a dia, sinó que la projectem en el futur a mitjà o llarg termini. Es pot afirmar que la por col·lectiva ha aconseguit dimensions globals.

El dijous passat es va anunciar que el president Emmanuel Macron havia donat positiu i començava la quarantena prevista per les indicacions dels decrets del Govern de França. Pedro Sánchez va anunciar que entrava en quarantena per haver esmorzat dos dies abans amb el seu col·lega francès. Totes les seves activitats presencials han quedat suspeses. La interdependència és inevitable, però amb conseqüències també coercitives.

S'estima que les guerres i revolucions del segle passat van causar uns cent milions de morts a tot el món. Però se sabia per què es lluitava i contra qui. La novetat és que avui no sabem com cal combatre el virus. I apareixen teories per a tots els gustos sobre els límits del poder dels humans. Hi ha qui pensa que és una venjança de la naturalesa ferida per les accions irresponsables dels homes i els cal ho atribueixen a una misteriosa reacció del Déu d'Israel que apareix en el Gènesi. La veritat és que no se sap.

Per això és tan important que la ciència explori fins al fons les causes de la pandèmia i que les vacunes que estan en arribar neutralitzin el mal i allunyin la por que recorre la Terra en ignorar com el contagi apareix i desapareix tan fàcilment. Mentrestant, totes les precaucions sanitàries són actes cívics i solidaris, necessaris, que ens afecten personal i col·lectivament.

Es demana sensatesa

 

Article original: foixblog.com

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Altres entrades del autor