Romeva, a la BBC

Romeva, a la BBC

dimecres 16 de setembre 2015 - 13:30
Romeva, a la BBC

Europa és moltes coses alhora. La que avui està configurada per 28 estats és la materialització d’una idea de convivència, progrés, llibertat i pau després de tres grans guerres en què els principals protagonistes van ser Alemanya i França. Els més de vuitanta milions de morts en les tres últimes grans guerres europees, les dues mundials i la francoprussiana de 1870, actuen a manera de contrapés davant les dificultats i crisis des del Tractat de Roma de 1957 fins a la Unió Europea d’avui. Europa i Occident han fet front a greus amenaces econòmiques, polítiques i militars en els últims 70 anys. I les han superat tenint present també aquella definició d’Europa que feia Paul Valéry quan deia que els trets fonamentals de la nostra civilització són la religió jueva i cristiana, la filosofia grega i el dret romà. Tota desviació d’aquests principis és transgredir un ideari que s’ha aplicat amb tota mena d’imperfeccions però ha resultat ser el millor possible.

Vaig seguir en directe l’entrevista que Stephen Sackur va fer a Raül Romeva en l’espai Hardtalk de la BBC. Sackur és un dels entrevistadors televisius més dotats que conec i que sotmeten tota mena de personatges mundials a unes preguntes clares, dures i incòmodes. El cas de Romeva no va ser una excepció. Al meu parer, ha estat una de les projeccions internacionals del moment polític a Catalunya que han arribat a més gent. Romeva parla un anglès fluid, entenedor i articulat. Sackur li preguntava des dels paràmetres europeus i Romeva li responia des de la lògica catalana. Asseure’s a un costat de la taula de Hardtalk és sotmetre’s a un interrogatori gairebé inquisitorial. Sempre és així.

No sé si Romeva va convèncer l’audiència global que l’ha pogut seguir en directe o en diferit. El punt més discutible del seu discurs era que les regles europees no deixarien tirats més de set milions de catalans que se senten europeus, que volen ser-ho, i que no se’ns podia fer fora si ja som dintre. Acceptava que un canvi d’aquestes característiques no seria d’avui per demà i que el procés per arribar a ser un nou estat d’Europa estaria ple de dificultats polítiques, jurídiques i econòmiques. Catalunya, sí, però seguint els passos establerts.

No es tracta que tots els líders europeus s’hagin pronunciat en contra d’una Catalunya dintre d’Europa com a nou estat de manera gairebé automàtica. No hi ha cap mena d’entusiasme a Brussel·les, Berlín, París o Roma per la fragmentació de l’Estat espanyol. Els problemes derivats de l’arribada massiva de refugiats i immigrants per mar i per terra són avui el principal maldecap dels governs i de molts ciutadans europeus. Hi ha els endèmics problemes de les fronteres orientals que en aquests moments se centralitzen a Ucraïna amb les seves confrontacions bèl·liques internes i l’amenaça d’una Rússia de Putin que vol refer totalment o parcialment el vell imperi tsarista o el més recent de la Unió Soviètica.

L’incendi polític i econòmic de Grècia està mig controlat en espera dels resultats de les eleccions del pròxim dia 20. Anglaterra juga amb Europa amb el sentit pràctic amb què ho ha fet sempre. Planteja anar-se’n en un referèndum que serà plantejat en l’actual legislatura de Cameron. Les divisions entre els països de la zona euro i la resta fracturen els vells somnis de la unitat monetària, financera i bancària.

Sí, tot són problemes. I les pretensions catalanes, en cas que les majories del dia 27 iniciessin un procés per declarar la independència, en serien un altre. Al cap i a la fi, una de les característiques d’aquest gran espai de convivència és la protecció de les minories. Els centenars de milers de persones perseguides per la guerra, la fam i la misèria intenten arribar a Europa, que encarna el somni més anhelat per la immensa majoria de la humanitat. Però el gran poder de persuasió d’aquest club aparentment desorganitzat és que tots els membres acaten les mateixes normes com a qüestió de principis. Aquest és el poder de persuasió més gran de la Unió Europea d’avui. La identitat europea implica la coexistència de totes les diverses identitats que en formen part. Però aquest club no accepta les dreceres ni les presses. No descarta ni menysté ningú. Fins i tot accepta un soci com Hongria que està governat per un partit que trepitja les ratlles vermelles dels tractats com s’ha vist en l’actual crisi dels refugiats. És clar que Catalunya és europea. Fins i tot amb més conviccions que molts espanyols.

Raül Romeva va fer una intervenció esplèndida i voluntarista a la BBC. Però no va convèncer Stephen Sackur, que li assenyalava les contradiccions d’un discurs unilateral que no comptava amb la complicitat dels que hauran de dir l’última paraula quan la qüestió s’arribi a plantejar.


Article original: Foixblog.com

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor