Samba és un immigrant que fa 10 anys que està a França i l’Alice és una executiva sortint d’una depressió pel síndrome de «la cremada». Tot dos es trobaran en els seus respectius camins per aconseguir allò que necessiten o allò que han perdut.
La parella de protagonistes de renom (Omar Sy i Charlotte Gainsbourg) no aconsegueix, però, anar més enllà de la professionalitat exigida. Allò que en diem química no apareix enlloc mentre la parella de secundaris encarnats per Tahar Rahim (el recordem per El pasado) i la joveníssima Izïa Higelin els hi van robant escenes cada vegada que apareixen i són els que aporten una mica d’espontaneïtat i frescor. Molt encertadament el cartell que pertany a l’estat espanyol els reprodueix amb la mateixa mida que les dos stars.
Es tracta d’una cinta que no enganya a ningú, una segona part d’Intocable que compleix amb el tòpic el qual ens diu que les segones parts mai foren bones. El ingredients són els mateixos: bons equip actoral, una comèdia embolcallada superficialment d’un component social no massa incisiu, una bona banda sonora amb escenes de ball pel mig i una barreja, en aquest cas no aconseguida, de tensió dramàtica amb una emotiva ironia. De forma aïllada tot sembla perfecte, els lligams i el ritme que un bon guió hauria de solventar tenen forats negres que llastren el resultat. A tot plegat s’hi afegeixen trames innecessàries i un final un pèl enrevessat i excessivament ensucrat que et fan sortir de la sala amb un regust decepcionant. (5/10)
