Els sentiments d’Oriol Junqueras són molt respectables. Com els de qualsevol persona que està a punt de plorar per una qüestió que considera de màxima importància personal. L’angoixa del líder d’Esquerra Republicana davant els micròfons de Mònica Terribas feia patir. I, alhora, mostraven la sensibilitat més íntima d’un polític amb gran projecció pública en aquests moments.

Amb la veu trencada, a punt de plorar, Junqueras ha dit “fem-ho d’una vegada, si us plau. Ho demano amb esperança i al mateix temps amb l’angoixa d’aquell que sap que perdre el temps no és bo”. Suposo que l’audiència haurà aguantat la respiració. Escoltar els sanglots de Junqueras o de qualsevol altra persona, posa la pell de gallina. 

No es freqüent que un polític plori o estigui a punt de que les llàgrimes li caiguin dels ulls cara avall. No hauria de ser notícia. Però l’angoixa de Junqueras no sembla que sigui sentimental sinó política. El seu partit i ell mateix volen la independència de Catalunya. El més aviat possible. I com que el 9N original no se celebrarà, pensa que el millor és anar a unes eleccions anticipades, amb llista unitària o no, amb programa conjunt o sense. 

Junqueras sap que tot el que passi el dia 9 de novembre és un acte més de la il·lusió, l’entusiasme i el simbolisme que ha envoltat la política catalana en els últims mesos. Cal comptar vots. I això ho veu clar Junqueras perquè sap que només es podrà arribar a plantejar seriosament la independència quan hi hagi una majoria absoluta al Parlament que surti d’unes eleccions que no es puguin discutir. 

Les eleccions anticipades s’han de celebrar el més aviat millor, diu Junqueras. Millor en dos mesos que en dos mesos i mig. Al marge dels sentiments personals del líder d’ERC, una interpretació dels sanglots de Junqueras és la idea de votar aviat i que s’aclareixi el panorama per tal de emprendre un camí diferent per obtenir la independència. 

La desobediència civil sembla que no serà acceptada per les altres forces polítiques. Entenc que busqui una fórmula més segura que consistiria en una declaració unilateral d’independència, un cop hi hagi majoria en el Parlament. La gran incògnita és si aquesta majoria sortirà clarament de les urnes.

En tot cas, tot va massa ràpid com per assegurar que el govern podrà evitar unes eleccions anticipades en els propers mesos. No pels plors de Junqueras sinó per la dificultat de governar d’un partit que té només 50 escons al Parlament i necessita suports constants.

Article original: Foixblog.com