Després de la final de la Copa contra el València dissabte que ve, el Barça podrà fer balanç. De moment, ha conquistat una nova Lliga i ha arribat fins a les semifinals de Champions caient ximplement davant un poderós Liverpool.
L’Espanyol es va pujar per la mínima al carro d’Europa i les celebracions pericas encara duren. Quedar setens en la Lliga és una proesa. Enhorabona i per molts anys.
En el Barça de Valverde, dos anys i dues Lligues, i possiblement dues Copes, és el mal humor el que condeix. És tal el nivell d’exigència a l’equip que, si no s’aconsegueix el triplet, tot ha de saltar per l’aire, convocar eleccions, canviar l’entrenador i renovar la plantilla. El Barça ha quedat a 11 punts del seu seguidor, L’Atlètic, i a 19 del Reial Madrid de Florentino que ha tingut tres entrenadors en una temporada. Un rècord històric.
Llegeixo el titular en un diari català que diu que «el Barça tanca la Lliga amb un gris empat en Ipurua». Res més? Messi és probable que guanyi la sisena Bota d’Or. Ha igualat a Telmo Zarra com a màxim golejador. Només ha perdut tres I ha guanyat vuit de les últimes onze Lligues. Valverde ha donat minuts a joves canteranos per a suplir les lesions de Dembélé i el precari rendiment de Coutinho.
Va haver-hi èpoques, molt llargues, en els quals guanyar una Lliga ens semblava una proesa. I no està escrit que no torni a succeir. L’autocrítica és sempre imprescindible. Però el mal humor és millor reservar-lo per a quan vinguin les vaques magres.
Article original: foixblog.com
