Si et miro

Si et miro

dimecres 04 de maig 2016 - 19:30

CLICA AQUÍ PARA LEERLO EN CASTELLANO

Si et miro als ulls,
ells, m’ho expliquen tot.
Les seues suaus arrugues,
em parlen de les penes,
dels sofriments,
d’abans i d’ara.

La seua brillantor,
m’embadaleix,
m’omple de pau,
em transmet dolçor,
m’embriaga d’amor,
em fa somriure.

Humits, però no ploren.
Dissimuladament,
suen, per l’esforç,
sí, el d’aimar i no ser aimada,
el de compartir amor
i rebre menyspreu..

Si et miro les mans,
elles no em parlen,
em criden sens mesura.
Reclamen carícies donades,
s’exclamen, per la deixadesa,
per l’oblit, et creuen vella.

Però així, veient-te apagada,
et sento viva, plena d’amor.
Però així, creient-te trista,
et sento viva, plena de goig,
Però així, amb la mirada perduda,
et sento viva, sí, sens dubte, viva.

Si et miro, a tota tu,
tan sols veig tres coses,
pau, dolçor, amor.
Si et miro, a tota tu,
sóc incapaç d’odiar,
em retrobo amb l’amor.

Una abraçada.

Sinto petit, 03/05/2016
A la Lola de Ca la Marineta, ma mare

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :