CLICA AQUÍ PARA LEERLO EN CASTELLANO
Si et miro als ulls,
ells, m’ho expliquen tot.
Les seues suaus arrugues,
em parlen de les penes,
dels sofriments,
d’abans i d’ara.
La seua brillantor,
m’embadaleix,
m’omple de pau,
em transmet dolçor,
m’embriaga d’amor,
em fa somriure.
Humits, però no ploren.
Dissimuladament,
suen, per l’esforç,
sí, el d’aimar i no ser aimada,
el de compartir amor
i rebre menyspreu..
Si et miro les mans,
elles no em parlen,
em criden sens mesura.
Reclamen carícies donades,
s’exclamen, per la deixadesa,
per l’oblit, et creuen vella.
Però així, veient-te apagada,
et sento viva, plena d’amor.
Però així, creient-te trista,
et sento viva, plena de goig,
Però així, amb la mirada perduda,
et sento viva, sí, sens dubte, viva.
Si et miro, a tota tu,
tan sols veig tres coses,
pau, dolçor, amor.
Si et miro, a tota tu,
sóc incapaç d’odiar,
em retrobo amb l’amor.
Una abraçada.
Sinto petit, 03/05/2016
A la Lola de Ca la Marineta, ma mare
