Sí, ja ho sé. Vulgui o no vulgui,
tot fent camí, deixo petjades.
Però, són les meues petjades,
personals i intransferibles.
A vegades són fondes.
A vegades superficials,
A vegades, voldrien ser,
A vegades no són, ni hi són.
En cada petjada, una història.
En cada petjada, una mica de tot.
En cada petjada, un molt de res.
En cada petjada, una carícia a la vida.
No segueixis les meues petjades,
són les meues, no pas les teues.
Si les segueixes, et tornaràs folla.
No entendràs res, no són pas les teues.
Els meus amors, poden ser odi per a tu.
Les carícies i els petons que reva,
poden ser, per a tu, bufetades i esgarranys.
i les dolces mirades, agulles que se’t claven als ulls.
Si et plau, fes petjades al meu costat,
que jo aprendre de les teues i tu de les meues.
Si et plau, raona, medita les meues petjades,
jo faré el mateix amb les teues i caminarem junts.
Sí, caminarem junts, deixant petjades diferents.
Sí, caminarem junts, aprenent l’un de l’altre
Sí, caminarem junts, cercant pau i llibertat.
Sí, caminarem junts, gaudint de la vida.
Junts, sense innecessàries cadenes,
tot és possible, res ens ofega, ni neguiteja.
Junts, amb les ments obertes a tot, a tots,
és compartir plenament, sens dubte és AMOR.
Sí, ja ho sé. Vulguem o no vulguem,
fent camí deixem petjades.
Junts, seran les nostres petjades,
individuals però compartides conjugant AMOR.
Sinto petit. 21/07/2016
