Societats més nues

Societats més nues

divendres 13 de febrer 2015 - 13:00
HSBC
HSBC. Font: Wikipedia

El cercle s'estreny per amagar diners opacs en paradisos fiscals. Serà una de les grans batalles en aquesta primera part del segle, en el qual fins i tot les entranyes dels bancs poden ser escrutades per espies, policies, hackers o, simplement, treballadors. Julian Assange porta més de dos anys refugiat en l'ambaixada d'Equador a Londres després d'haver posat potes enlaire inconfessables secrets del Departament d'Estat i de la seguretat d'Estats Units. Edward Snowden està protegit en alguna part de Rússia per no ser detingut per les autoritats nord-americanes per haver revelat secrets de l'Agència Nacional de Seguretat.

La fi del poder arriba quan no controles la informació. Aquesta és una de les tesis de Moisés Naím, que ha estat inclòs en el nou club de lectura pel propietari de Facebook, Mark Zuckerberg, i que segurament haurà estat consultat per centenars de milers de lectors globals.

El que està transformant el món d'avui està relacionat amb l'ascens dels micropoders que desafien als grans poders establerts. No els doblegaran ni els faran desaparèixer. Però limitaran les seves possibilitats d'actuar de forma fosca o secreta. Per Aristòtil, recorda Naím, el poder, la riquesa i les amistats eren els tres elements que constituïen la felicitat d'una persona.

Sense entrar en discussió amb el filòsof grec, la felicitat és molt més simple i assequible perquè es pot ser feliç sense tenir poder i sense ser milionari. Les amistats que perduren sí que poden apropar-te a un cert grau de felicitat transitòria.

El poder i les riqueses estan exposades al judici públic sense necessitat, de vegades, de la intervenció dels poders dels estats. La novetat és que la transparència en qüestions de diners serà imprescindible perquè ja no serà possible amagar fortunes en llocs remots i fora del control fiscal local o global.

Hervé Falciani, ex informàtic del banc HSBC, ha posat en circulació una llista de milers d'impositors en la delegació suïssa d'aquest banc, que té la seu central a Londres, però que respon a una sigla en anglès que significa Hong Kong and Xangai Banking Corporation i constitueix una de les majors organitzacions de serveis bancaris i financers del món.

Uns cinquanta mitjans de comunicació internacionals han constituït un consorci de periodistes de recerca i van oferint amb comptagotes la llista de persones conegudes que tenen o han tingut sumes importants de diners en l'HSBC. Hi ha banquers, esportistes, reis, empresaris, artistes, dissenyadors i altre personal de patrimonis notables que es van acollir a les arquitectures financeres de l'HSBC per evadir impostos als seus respectius països.

Una de les causes de la ira de molts grecs va ser la publicació de llistes robades en bancs suïssos que demostraven l'existència de comptes de polítics i figures de les elits gregues que es refugiaven en el secret bancari que fa de Suïssa la pàtria segura de defraudadors. L'Estat del benestar a Europa ha estat castigat severament per l'evasió de capitals a refugis que garanteixen l'opacitat fiscal. Aquestes pràctiques tan generalitzades i que comporten centenars de milions d'euros amagats signifiquen una indecent puntada de peu a la justícia, a l'equitat i a un mínim d'equilibri social. Els autors d'aquestes ocultacions de diners saben, a més, que cometen un delicte sinó paguen els impostos com qualsevol assalariat. És una forma de corrupció que frena el progrés, limita les llibertats i augmenta les desigualtats en les societats democràtiques.

S'han donat passos per acabar amb aquests abusos. Als Estats Units i a Europa. La UE pretén, per exemple, que Suïssa posi fi al secret bancari per l'any 2018. Jean-Claude Juncker, president del Col·legi de comissaris de Brussel·les, haurà de convèncer a les autoritats luxemburgueses que no poden albergar més diners opacs. Andorra haurà de deixar de ser refugi de diners foscos. El que ha ocorregut amb la família Pujol i altres casos menys coneguts els obligarà a ser més transparents. El mateix ocorre a les illes del Canal, a Guernsey, a Liechtenstein, a Gibraltar i tantes altres petites pàtries que viuen de la corrupció de clients sense escrúpols.

El full de ruta per a la transparència fiscal global és llarga i té molts trams intransitables. Però la novetat és que ja no és tan fàcil amagar els diners. Les societats estan més nues, més interconnectades, més subjectes al fet que se sàpiga tot. La revolució de les noves tecnologies i de les xarxes socials té un abast insospitat.

L'any passat uns 80 països van signar un acord de common reporting standard (CRS) impulsat per l'OCDE que constitueix un pas decisiu per intercanviar informació entre els països més rics de l'àmbit capitalista.

Els espanyols de la llista de l'HSBC tenien 1.800 milions d'euros a Suïssa. Però hi ha molts més bancs en la Confederació Helvètica. El ministre Cristóbal Montoro semblava feliç el dilluns quan va dir que la llista publicada “era un aperitiu del que tenim en Hisenda”. Tampoc fa falta, senyor Montoro, que espanti al personal. Es tracta que la llei sigui igual per tots i que es compleixi.


Article original: Foixblog.com

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lluisfoix
Nascut a Rocafort de Vallbona, és llicenciat en periodisme i dret. Va ser director i subdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982. Especialista en política internacional i columnista de temes d'actualitat, ha estat corresponsal a Londres i Washington i ha cobert set guerres i viatjat per 82 països. Imatge de Revista Valors.org
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor