L’argument pivota al voltant d’una crònica de quatre dies d’un malalt terminal (Ricardo Darin) que ha decidit enllestir el tram final de la seva vida al costat de l’amic de l’ànima (Javier Cámara) al qual no veu des de fa molts anys perquè viu al Canadà i l’ajut inestimable de la seva cosina.
La cinta té una clara forma de comèdia que es pot qualificar de dramàtica malgrat en cap moment ho provi amb contundència. Seria un drama amb tant d’humor afegit que en cap moment et copeja al ventre per tal de sentir realment que un personatge de la trama està a punt de morir.
Unes magnífiques interpretacions del duet protagonista (Dolores Fonzi, la tercera en discòrdia ja és un altra cosa) no acaben de completar el perfil d’uns personatges complexos i profunds a causa d‘un guió construït com una successió de situacions i no com un tot. M’explico: cada escena per ella mateixa és prou consistent, amb el seu toc d’enginy i, repeteixo, interpretacions perfectes tot i que no acabo de veure-hi en els dos protagonistes personatges complexos, amb arestes i amb les seves febleses. Entec que en Cesc Gay, al igual que a «Una pistola en cada mano» construeix situacions plenes de caràcter i inventiva alhora que, al meu entendre, no acaba de construir un personatge complert dins aquest encadenament.
Dit això, cal remarcar que la projecció es gaudeix plenament, amb un ritme en forma de crescendo que no afluixa en un marc de cinema minimalista d’un relat al voltant més del comiat que de la mateixa malaltia. I és en aquest punt que s’ha de destacar un gran encert del director: centrar-se més en tot l’enrenou que ocasiona pensar en el comiat i la pila d’entrebancs que s’han de resoldre que en el patiment.
Les interpretacions flueixen de forma natural amb una emotivitat convincent, humana i plena d’expressivitat. El fet que s’utilitzi el primer pla de forma sistemàtica i una mica excessiva, obliga els actors a un esforç suplementari a l’hora de transmetre autenticitat.
Repte del qual se’n surten amb nota tot dos encara que es pugui situar sempre al R. Darín en primer terme.
Una bona elecció per regalar-se moments plens d’intensitat, inventiva i tendresa al voltant de l’amistat i la dignitat personal a l’hora d’encarar el desenllaç final. (7/10)
