La ONU ja pot fer informes sobre desenvolupament humà al voltant de «reduir vulnerabilitats i construir resiliències» que posen l’èmfasi en «garantir la solidesa de les opcions, actuals i futures, de les persones i la seva capacitat per lluitar i adaptar-se a esdeveniments adversos». Ja podem pedalar en aquest sentit i fer molta pedagogia perquè el tigre de la cobdícia financera i l’explotació està desbocat de forma global i no només a la Xina. Els personatges de la pel.li que ens ocupa necessitarien una sobredosi d’aquesta qualitat tan de moda per tal de suportar tot els que els toca viure.
Tenim quatre històries entrelligades al voltant d’un miner indignat per la corrupció del seu poble, un emigrant que descobreix «el poder» d’una pistola, una recepcionista que no vol ser tractada com una prostituta i un jove obrer a la recerca del «treball ideal». Totes quatre fan un retrat detallat i cru d’una violència sostinguda i latent que es desferma amb qualsevol detonant per la minúcia més estúpida.
El guió és mil·limetrat i detallista i t’obliga a una atenció extrema malgrat que tot desprengui una senzilla quotidianitat realista i profunda. Detalls que són els que lliguen les diferents trames, donen evidències sobre un entorn prou ofegós i et transmeten aquesta atmosfera irrespirable d’unes imatges i paisatges escaients. Cal destacar, en aquest sentit, la relació especialment violenta amb els animals com a reflex d’una situació agressiva al límit del que es pot contenir.
