La Val és una serventa resident obligada a deixar la seva filla Jessica per tal de poder mantenir-la a costa de no veure-la durant més de 10 anys!! La seva arribada i aparició dins la benestant i "moderna" família que la Val serveix  és l'espurna que farà aflorar unes relacions laborals d'explotació i resignació encara que estiguin plenes d'estil i maneres exquisides. Cinema social necessari i ben elaborat que es fonamenta en fer una radiografia sobre les diferències de classes basada en les emocions i les relacions humanes. Un cinema que fuig de la frase ostentosa i pamfletària per mostrar una realitat que, malgrat tot, permet la conquesta de la dignitat individual encara que el preu a pagar sigui molt elevat i carregat de cruesa.

La debutant directora brasilera Anna Muylaert aconsegueix en el seu debut un treball tècnicament impecable basat en plans fixes molt ben pensats, amb un guió sense fissures i amb l'acompanyament d'interpretacions més que notables en el seu conjunt. Se'ns presenta tot plegat amb unes maneres de comèdia costumista que a poc a poc va aprofundint en els secrets i vulnerabilitats d'unes personalitats femenines complexes i riques deixant els perfils masculins en una volguda superficialitat i lleugeresa.

La pel·lícula és una mirada sense preguntes aparents malgrat que s'acabi qüestionant un status quo des de les seves arrels més profundes amb detalls exemplificadors com poden ser el de la piscina, símbol d'un elitisme excloent, o el de la selectivitat, una prova estrictament meritocràtica que permet per un moment allò del "món a l'inrevés".

Molt recomanable per veure un conflicte generacional perfectament contextualitzat i realitzat amb un mestratge digne de ser destacat per la seva capacitat de transcendir l'àmbit domèstic i personal al més social i comunitari amb una mirada aguda, sincera i prou atractiva (7.5/10).