Urnes plebiscitàries, històriques, nacionals i curulles

Urnes plebiscitàries, històriques, nacionals i curulles

dimecres 23 de setembre 2015 - 18:00

El debat a TV3 ho va deixar més que clar. Creia, equivocadament, que sempre la dimensió esquerra-dreta tindria un pes clarament superior, igual o un pèl inferior respecte a la dimensió nacionalista a Catalunya independentment de les circumstàncies. No pas per aquests comicis del 27-S.

Tots els presidenciables -en el passat debat de diumenge a TV3- van mirar de cercar la topada, de manera calculada, amb el seu adversari objectiu per treure'n el màxim profit electoral. El presidenciable Baños de la CUP, amb un to divertit i amb gràcia, interpel·lava continuadament al presidenciable Rabell de 'Sí que es pot' pel vot més catalanista i més d'esquerres. El senyor Baños no va poder treure al senyor Rabell de les seves caselles. El senyor Rabell -desconegut per a mi- va mostrar a tothom la seva capacitat i validesa per encapçalar la llista 'Sí que es pot'. Va estar molt bé. Ara bé, la grapa del senyor Baños el van fer inigualable. Aquells polítics que no porten la lliçó apresa a base de suats i buits clixés són d'aplaudir.

Molts periodistes han parlat del paper que juga el senyor Romeva a la candidatura de 'Junts pel Sí'. Doncs, el senyor Romeva ho va fer molt bé en el debat. No és un cap de llista fluix. Tot el contrari. Va demostrar la seva capacitat d'encaix i de rèplica oportuna sense perdre els papers a cada una de les seves intervencions. La presidenciable Arrimadas de Ciutadans i el presidenciable Albiol del PP potser foren els més exaltats. Sobretot quan interpel·laven al senyor Romeva. La senyora Arrimadas va tenir un punt de mala educació envers el senyor Romeva durant un lapse del debat. Una relliscada dispensable de debutant. Deixant a banda aquest episodi, la senyora Arrimadas no ho va fer gens malament. D'altra banda, el senyor Albiol ha estat oli en un llum pels interessos del PP. Almenys, aturarà la sagnia de vot del PP a Catalunya. El canvi de la senyora Sánchez-Camacho pel senyor Albiol com a presidenciable a la Generalitat de Catalunya ha estat un encert per al PPC. 

El senyor Iceta va estar molt correcte. És la millor proposta personal que té el PSC en aquests moments. I ho va demostrar. I en darrer lloc, i no per menys important, el presidenciable Espadaler va fer gala d'una admirable oratòria i educació. Sort n'hi ha per a Unió Democràtica de Catalunya que pugui comptar amb el senyor Espadaler.  

L'eix de sentiment de pertinença va ocupar el gruix del debat de TV3 dins d'un marc simpàtic i cordial. Dirigents de partits, afiliats i votants decidits no haurien d'estar decebuts amb els seus caps de llista. Perquè encaixen bé i tenen pegada. Tot ferro i cap alfanic per encarar aquestes aferrissades eleccions.

Pensava que mai arribaria a veure-ho. Però sí, perquè tota regla té la seva excepció. La dimensió nacionalista ha escombrat a la dimensió esquerra-dreta pel 27-S durant aquesta sucosa campanya electoral. El nerviosisme i excitació de polítics de l'esquerra i dreta espanyola -l'inconscient ha delatat a alguns d'ells de mala manera- més periodistes insofribles -no solament de 13tv- que s'han quedat atrapats en temps predemocràtics, o que desinformen de manera capciosa a tota l'opinió pública espanyola, han fet de l'eix nacionalista el principal i quasi únic protagonista.

Des d'una perspectiva sociològica i politològica no es pot demanar més. S'està davant de les eleccions democràtiques més importants a Catalunya des del restabliment de la democràcia. La participació massiva esdevindrà un fet, i l'autoubicació política dels catalans en l'eix social i l'eix nacionalista quedarà perfectament registrada en aquest moment.

Per un altre costat, tot pot canviar amb el 100% del vot escrutat. Tard o d'hora l'eix esquerra-dreta tornarà amb força a Catalunya. Més tard o més d'hora. No se sap. Ningú ho sap.   

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de felixtorras
Politòleg especialitzat en anàlisi política. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració. Llicenciat en dret. Màster en Anàlisi Política.
Segueix-me :

Altres entrades del autor