Varem partir

Varem partir

dissabte 12 de setembre 2015 - 20:45

SI DESEAS LEERLO EN CASTELLANO, CLICA EN AQUÍ

Partim els dos, cadascun des del punt oposat a l'altre. Ens trobem. Sabíem que si continuàvem, cadascú se n'aniria pel mateix camí però en sentit oposat. Mai més ens trobaríem.

Ens vam donar la mà, vam fer un gir de noranta graus iniciant un nou camí, mai recte, sempre amb girs. Un camí recte és una única visió de la vida, sense matisos.

És bo girar i tornar a girar en el camí per veure, aprendre allò que ens fa pensar i créixer en llibertat.

No hi pot haver camins del mig on puguem amagar la covardia, la mentida, la hipocresia, l'egoisme, el mercantilisme dels sentiments, l'esclavitud, la falsedat, el no comprometre's a res, el no acceptar responsabilitats, la vagància, la soledat entre la multitud.

Tal com va dir el poeta, el camí es fa al caminar. Hem de caminar el camí que nosaltres mateixos ens marquem, sempre amb la veritat per davant, assumint els nostres errors i les conseqüències de tot el que fem o diguem, amb una única bandera: "la llibertat". Sí, hem d'anar construint la nostra vida amb fonaments forjats en l'honestedat i el fes bé sense mirar a qui.

Partim, tots dos, des del mateix punt i ens vam anar trobant obstacles que vam anar superant, dels quals aprenguérem, els que recordem per, si es presenten de nou, poder riure'ns d'ells a la cara. Sí, vam partir els dos del mateix punt, junts, agafats de la mà, amb una il·lusió i un objectiu però amb un pensament individual que ens va ajudar a ser millors, al compartir, l'un i l'altre.

¿Vam ser feliços? No ho sé, no conec la felicitat absoluta. Sí que sé que somrèiem molt, sense riallades, ja que qui riu necessita, per riure, la burla, la mofa dels altres, de les seves desgràcies. En realitat, aquest riure, aquesta riallada, intenta amagar la seua niciesa, la seua bestiesa, la seua falta d'humanitat. Somriure de plaer, del plaer d'AIMAR i ser AIMAT, és mostrar al món la llibertat de cadascú interpretada amb un somriure.

Partim des de punts oposats del mateix camí i caminem junts pel camí que pas a pas anem deixant marcat en la nostra vida.

Sinto petit, 12/09/2015, tarda

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :