La directora novell Avelina Prat es basa parcialment en una vivència del seu pare el qual va acollir a casa seva una persona immigrant durant una temporada per acabar construint  aquesta faula amb tocs de realisme social al voltant de les relacions interpersonals properes i rutinàries en contraposició als murs de prejudicis que edifiquem davant "l'altre".

Vasil és un immigrant búlgar molt instruït i culte —al marge de ser una "manetes"sap jugar molt bé als escacs, al bridge i domina la cuina— que viu acollit temporalment per l'Alfredo i aspira a que la seva filla pugui venir a viure a Espanya al marge del seu periple per treballar o trobar ajuts per sobreviure. L'Alfredo és un arquitecte jubilat que viu sol, amb unes rutines estrictes que el mantenen en una isolada normalitat. La relació entre els dos li va obrint una petita escletxa en el seu caràcter distant que afectarà a les seves fredes relacions i molt especialment al vincle amb la seva filla, aspecte que s'acabarà convertint en la columna vertebral de la pel·lícula.

La mirada de la directora i guionista Avelina Prat, que haurem d'afegir al llistat a seguir de la nova onada de directores espanyoles, s'aferra a unes tonalitats tardorenques —més fosques amb al pare, més clares amb la filla—, un relat costumista i amable i, per sobre de tot, a unes interpretacions molt encertades —i premiades a la Seminci 2022— del Karra Errejalde i l'Ivan Barnev. Una mirada introspectiva i  pausada al voltant d'un aprenentatge crepuscular amb la intenció de superar un l'aïllament malaltís. En aquest sentit el personatge de Vasil funciona com un mirall contraposat d'un pare que desitja el retrobament amb la seva filla mentre l'Alfredo l'ha convertit en part de la seva insulsa rutina sense parar mai l'atenció en les seves preocupacions i sentiments.

"Vasil" és una proposta suggestiva, amable i respectuosa que posa en valor les relacions personals quotidianes i familiars alhora que edifica una faula no massa optimista sobre la capacitat de les persones per tombar els murs de la rutina i els prejudicis. (6,5)