Opinió

«Vasil»: amistat per defugir la soledat i la rutina

"Vasil": amistat per defugir la soledat i la rutina

La directora novell Avelina Prat es basa parcialment en una vivència del seu pare el qual va acollir a casa seva una persona immigrant durant una temporada per acabar construint  aquesta faula amb tocs de realisme social al voltant de les relacions interpersonals properes i rutinàries en contraposició als murs de prejudicis que edifiquem davant «l’altre».

Vasil és un immigrant búlgar molt instruït i culte —al marge de ser una «manetes»sap jugar molt bé als escacs, al bridge i domina la cuina— que viu acollit temporalment per l’Alfredo i aspira a que la seva filla pugui venir a viure a Espanya al marge del seu periple per treballar o trobar ajuts per sobreviure. L’Alfredo és un arquitecte jubilat que viu sol, amb unes rutines estrictes que el mantenen en una isolada normalitat. La relació entre els dos li va obrint una petita escletxa en el seu caràcter distant que afectarà a les seves fredes relacions i molt especialment al vincle amb la seva filla, aspecte que s’acabarà convertint en la columna vertebral de la pel·lícula.

La mirada de la directora i guionista Avelina Prat, que haurem d’afegir al llistat a seguir de la nova onada de directores espanyoles, s’aferra a unes tonalitats tardorenques —més fosques amb al pare, més clares amb la filla—, un relat costumista i amable i, per sobre de tot, a unes interpretacions molt encertades —i premiades a la Seminci 2022— del Karra Errejalde i l’Ivan Barnev. Una mirada introspectiva i  pausada al voltant d’un aprenentatge crepuscular amb la intenció de superar un l’aïllament malaltís. En aquest sentit el personatge de Vasil funciona com un mirall contraposat d’un pare que desitja el retrobament amb la seva filla mentre l’Alfredo l’ha convertit en part de la seva insulsa rutina sense parar mai l’atenció en les seves preocupacions i sentiments.

«Vasil» és una proposta suggestiva, amable i respectuosa que posa en valor les relacions personals quotidianes i familiars alhora que edifica una faula no massa optimista sobre la capacitat de les persones per tombar els murs de la rutina i els prejudicis. (6,5)

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

65 anys de presó per a un home acusat d’agredir sexualment les seves tres nebodes menors a Lleida

Tribunals

També t’interessarà

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles
Opinió

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles

Redacció · 18 oct. 2026
"La bola negra": captivador relat de memòria i identitat
Opinió

«La bola negra»: captivador relat de memòria i identitat

Redacció · 28 set. 2026
"Cronos": no era fàcil encarar l'horror
Opinió

«Cronos»: no era fàcil encarar l’horror

Redacció · 8 set. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.