L’intent de magnicidi contra el primer ministre eslovac, Robert Fico, evidència l’escenari de confrontació que domina a Europa a tres setmanes de les eleccions al Parlament Europeu, en les quals participaran 27 països de la Unió. Hem sabut que la divisió social i política és acusadíssima a Eslovàquia. Com en qualsevol racó europeu on els interessos locals i nacionals es defensen a garrotades polítiques des de bàndols irreconciliables.
L’atemptat contra Fico és la punta de l’iceberg d’una Europa tensada i confrontada per la retòrica grollera des dels extrems. O es recupera l’ampli espai de la centralitat que han ocupat alternativament la socialdemocràcia i la dreta liberal en els últims setanta anys o l’edifici europeu s’ensorra i deixarà de ser el paraigua protector dels fantasmes que tots els pobles europeus tenim tancats en els nostres armaris. Les eleccions del 9 de juny són tan importants com les municipals, autonòmiques o nacionals.
Sis mesos després de les eleccions l’extrema dreta neerlandesa tornarà a formar part del govern del seu país. La dreta extrema, amb el denominador comú de la xenofòbia, ja està en el govern de Finlàndia, fa costat al de Suècia, mentre a Itàlia la senyora Meloni és la primera ministra i a Hongria, Viktor Orbán.
Les enquestes assenyalen un avanç considerable de l’extrema dreta a Alemanya, Dinamarca i Àustria. És antieuropea i condescendent amb Putin. El gir a la dreta que es dibuixa en l’horitzó polític europeu ve carregat de discursos d’odi al qual pensa diferent, al foraster i al descartat. L’esquerra ha d’analitzar les causes i actuar si no vol ser menystinguda.
Europa és el refugi de la memòria i un espai de convivència i llibertat que no existeix en cap lloc del món. No podem tornar a ballar-la en uns temps en els quals la tirania i l’autoritarisme de Rússia i la Xina volen imposar-se per la força i en nom de l’eficàcia en detriment de les llibertats de gairebé 500 milions d’europeus que aspirem a conviure democràticament dins de les nostres habituals contradiccions. El que s’ha construït des de la diversitat i el respecte que no es destrueixi des de la intolerància i l’odi. Europa ha estat ja la incubadora de massa guerres. Basta.
Article al blog Lluís Foix.
