Coincidint amb el dia Dia internacional d’Acció per la Salut de les Dones, la Marea Blanca de Ponent i Pirineus volem denunciar el poc respecte que mostren les institucions sanitàries cap a la salut femenina.
Amb la crisi, el Departament de Salut va desmantellar les ja insuficients mesures per la prevenció de malalties ginecològiques, mantenint solament el cribatge de càncer de mama (externalitzat, per cert, a la sanitat privada). Les revisions ginecològiques de caràcter preventiu (aquelles que es realitzen quan no hi ha malaltia) han desaparegut. Actualment, si les dones, a una determinada edat, desitgem fer-nos una revisió rutinària sols ens faran una citologia a través de la matrona però no tindrem opció a fer-nos ecografies que ens permetin detectar qualsevol altra patologia. Solament es farà si hi ha sistematologia, i això significa, en molts casos, que la malaltia ja està avançada. Aquestes polítiques provoquen que si les dones volem fer-nos revisions ginecològiques preventives hem de recórrer a la sanitat privada, expulsant d’aquest dret a les dones que no hi poden accedir per manca de recursos econòmics.
A la sanitat pública el sistema actual ens fa viure un autèntic periple: si el metge o metgessa de família considera que el servei de ginecologia ens ha de fer una visita o seguiment, ha de demanar una interconsulta que el servei atorgarà o negarà sense veure a la persona. Si finalment hem pogut accedir a la visita de ginecologia (un bon servei amb bons professionals) el periple seguirà: cada cop que tindrem una visita ens atendrà un/a professional diferent. Aquesta mesura abandona la confiança entre metge/ssa i pacient, genera inseguretat a les pacients i obliga els i les professionals a començar de zero amb cada pacient que visiten. Des de la Marea, considerem que aquest sistema ha de canviar. Els gestors de la sanitat pública han de revaloritzar el vincle de confiança entre metge/ssa i pacient, eix de satisfacció i resolució.
Una altra qüestió que també ens afecta a les dones de les comarques de Ponent i Pirineus és la reproducció: sense diners no ens ho podem ni plantejar. A Lleida hi ha tres centres que ofereixen aquest servei, tots tres privats i la sanitat pública ni s’ho planteja. Per accedir al servei públic (6 de 26 centres a tota Catalunya) hem de viatjar fins a Barcelona i afegir a les llargues llistes d’espera els elevats costos laborals i en desplaçaments. Aquest fet provoca centenars de renúncies o optar per l’endeutament per fer-ho via sanitat privada.
Avui, i sempre, és un bon dia per denunciar que l’administració sanitària de les nostres comarques no té en compte les necessitats de les dones en la sanitat publica. Exigim la reorientació d’aquestes polítiques per tal que integrin la perspectiva de gènere, redueixin la bretxa d’efectivitat entre homes i dones, evitin el procés de mercantilització de l’atenció sanitària i permetin avançar cap a un model sanitari públic universal, gratuït, de qualitat i amb calidesa.
