Emoció entre la canalla, camí d’escola. Es retrobaran amb els companys i companyes, estrenaran curs, material i possiblement tauletes. Cada setembre recomencen les expectatives, les il·lusions i aquest sembla que anem deixant enrere la pandèmia amb totes les precaucions.
No obstant, al Departament d’Educació els hi ha quedat molts deures per fer i ara se’ls ha girat feina: Com tenim l’etapa educativa del 0 – 3? Si volem avançar cap a la gratuïtat i la universalitat, caldrà fer un gran esforç construint nous equipaments i creant places allà on convingui, sense oblidar els entorns rurals. El termòmetre de l’escola inclusiva ens diu que no hem arribat a la temperatura desitjable per començar a sentir el benestar escolar, No s’ha desplegat el decret 150/2017 i tampoc hi ha un pressupost. El malestar de les famílies és justificat per la manca de docents i altres perfils professionals de suport educatiu.
Els infants no neixen a l’escola i porten una motxilla invisible amb aspectes familiars, de l’entorn, de les xarxes…Aquesta pandèmia ha posat al descobert l’increment de desigualtats socials i educatives. Hi ha estudis que ens diuen que existeix una correlació entre rendiment acadèmic i renda familiar, per tant tenim una manca d’equitat. Necessitem un pla de xoc social per fomentar l’accés de l’alumnat a les activitats fora de l’horari lectiu i també suport a les famílies per acompanyar als seus fills i filles en l’aprenentatge escolar.
En aquest breu recorregut en l’inici de curs, hem de remarcar la manca de previsió de places de FP. Desencís de molts joves que no poden accedir a la formació desitjada. S’ha d’ampliar l’oferta pública de formació, vinculada també a sectors econòmics emergents, una FP moderna i adaptada al territori.
I penso que ha arribat el moment de parlar més d’ EDUCACIÓ, així en majúscula, i menys de pandèmia per baixar el nivell de temor i pujar les expectatives de futur de la comunitat educativa.
