Dona + discapacitat = discriminació2

Cartes al director

Més informació

Envia'ns la teva carta a participa@lleida.com

Historial
08-01-2019
Paco Castillo
28-05-2018
Marea Blanca de Ponent i Pirineus
13-03-2018
Permanent del Secretariat Intercomarcal d’USTEC·STEs (IAC)
08-03-2018
Josep Maria Forné i Febrer, Diputat al Parlament de Catalunya de JuntsxCat per Lleida, Pirineu i Aran
08-03-2018
Eva Lega i Esther Sancho, Crida per Lleida - CUP
08-03-2018
Grup de Dones de Lleida
08-03-2018
Comú de Lleida

Pàgines

Dona + discapacitat = discriminació2

08-03-2018

 

Violència econòmica

  • A Catalunya, l’any 2016, vivien un total de 267.924 dones amb discapacitat valorada, un 50,6% de les persones amb discapacitat. En edat activa, de 16 a 64 anys, viuen a Catalunya 129.981 dones amb discapacitat reconeguda, de les quals 15.602 són dones amb discapacitat intel·lectual.
  • Les dades demostren que les dones amb discapacitat intel·lectual en edat de treballar s’enfronten a una situació de doble discriminació: per raó de discapacitat i per raó de gènere.
  • Si en la població sense discapacitat al voltant del 60% de la població està treballant, només el 22,8% de les dones amb discapacitat treballen actualment a Espanya, segons l’informe ODISMET 2 de la Fundació ONCE2 . Això evidencia que les dones amb discapacitat s’enfronten a grans dificultats per accedir al mercat de treball.
  • La taxa d’atur està distribuïda també de manera desigual: un 54,1% de dones aturades, davant d’un 45,9% d’homes a l’atur. La presència de les dones amb discapacitat en el mercat de treball és molt inferior a la dels homes. En l’empresa ordinària, les dones contractades van suposar només el 39,1%. En els Centres Especials de Treball la presència de dones és encara inferior: només un 37,0%. Tant en l’àmbit del Treball Protegit com en el mercat ordinari estem molt lluny de la paritat.
  • Les dones amb discapacitat estan tenint iguals o majors problemes per tal de recuperar els nivells d’ocupació anteriors a la crisi, amb més dificultat d’incorporarse al mercat laboral que els homes. 
  • A més, la seva presència en el mercat de treball es veu afectada per l'existència d'una important bretxa salarial, dada que salta a la vista si es comparen els seus salaris amb les retribucions que perceben els homes amb discapacitat. Segons l’informe ODISMET, la mitjana salarial dels homes amb discapacitat és de 20.502,60€ anuals, davant d’una mitjana salarial entre les dones amb discapacitat de 16.732,40€. 
  • Les dades demostren com les dones amb discapacitat segueixen estan clarament excloses de l’àmbit productiu. Per tant, són necessàries mesures de discriminació positiva que assegurin la paritat i la reserva de llocs de treball per a dones amb discapacitat.

Violència sexual i física  

  • El darrer estudi sobre victimització elaborat per Dincat i la Fundació Vicky Bernadet al 2016, demostra que les xifres de victimització sexual afecten sobretot les dones. Cinc de cada deu dones i dos de cada deu homes han patit algun tipus de victimització sexual: tocaments (29% dones, 12% homes), relacions sexuals no desitjades amb penetració (24,5% dones, 7% homes). En el cas de la victimització electrònica, de cada deu persones entrevistades, dues han patit ciberassetjament o assetjament sexual a través de les xarxes socials. 
  • El dret a la sexualitat està molt més reconegut entre els homes amb discapacitat que entre les dones amb discapacitat. Això es materialitza en la desinformació sobre anticoncepció, esterilització forçosa, avortaments coercitius, etc. Esterilitzar sense consentiment és contrari al dret a decidir sobre la pròpia salut, sexualitat i reproducció i és una forma de violència, el qual viola les prescripcions de la Convenció sobre els Drets de les persones amb Discapacitat de la ONU. És també un acte irreversible i reflex d’un model paternalista de societat que nega la capacitat de decisió.
  • Segons les últimes dades elaborades pel COCARMI, en el període 2006-2016, els jutjats de família de Catalunya han resolt 167 procediments d'esterilització a persones amb capacitat d'obrar modificada.

Violència de gènere

  • Les dones amb discapacitat també són víctimes de violència de gènere. Es troben amb molts obstacles a l’hora de trobar recursos adequats que donin resposta a les seves necessitats: dificultats d’accés als punts d’informació i assessorament a causa de barreres arquitectòniques i de comunicació, obstacles afegits per accedir a la justícia, incredulitat i sospita en relació als seus testimoniatges.
  • A això cal sumar-li que desconeixen el que significa l’abús i no són conscients dels seus drets. Sovint segons l’entorn en el que es trobin, són els mateixos pares i/o tutors els qui decideixen si cal denunciar o no. També existeix un risc més baix que perceben els agressors de ser descoberts. 
  • Davant de totes aquestes violències, el 8 de març, Dincat Federació reivindica un espai per a les dones amb discapacitat intel·lectual com a ciutadanes actives i de ple dret. 
Dincat Federació

Cartes al director

Obrim un nou espai a Lleida.com, les cartes al director, on hi publicarem totes aquelles cartes que ens arribin i que siguin publicables al nostre mitjà. Hi recollirem articles d’opinió, queixes, denúncies i preguntes, d’on intentarem obtenir la resposta dels implicats en la mesura que sigui possible.

Per enviar-nos les cartes només caldrà que ens les feu arribar a través del correu participa@lleida.com.

Condicions

  • Les cartes han de venir com a fitxers adjunts o escrites dins del mateix correu electrònic
  • Necessitem la identificació de l’autor (nom complert, adreça, DNI i telèfon)
  • Incloure si es vol que es publiqui sota pseudònim o inicials. Si no es diu el contrari es publicarà el nom sencer i el càrrec, si és el cas.
  • Lleida.com es reserva el dret de publicació i de resum, si aquests superen els 2.000 caràcters.

Agenda

setembre

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

Enquesta

Quina opinió et mereix el transport públic a Lleida?