Hi ha dies que una col·lectivitat humana no hauria de deixar caure en l’oblit per evitar repetir-los; aquells en què s’intenta esquerdar la cohesió, restringir les llibertats o minoritzat, aïllar i anorrear la llengua de les persones que en formen part. Malauradament, al conjunt dels Països Catalans, i també a Lleida en particular, en tenim massa exemples.
Però també cal recordar les dates contràries, aquelles en què, sovint, persones concretes, valentes i desobedients fan un pas endavant en defensa dels drets i llibertats de tothom. Ho van fer, per exemple, a finals dels 60, Gloria Moreno, Maria Rúbies, Ramon Barrull, Jaume Magre , Josep Vallverdú o Francesc Porta, entre d’altres, promovent una campanya de signatures per tal d’aconseguir el català a l’escola.
També, el 1967, una colla de valentes i valents fundaven l’escola Espiga i, posteriorment, el 1970, l’Alba, per introduir l’ensenyament en català. -“Quan arribi l’inspector amagueu les llibretes i traieu el full de ‘Dictado’”- els deien als nens i nenes encara sota la dictadura franquista.
Per la normalització en l’ús del català a la Paeria, hauríem d’esperar uns anys més.
El 8 de juliol de 2015 serà un dia per no oblidar, una data en la que l’equip de govern del PSC ha forjat una aliança amb Ciudadadanos per garantir-se únicament la seva supervivència, fent un pas més cap a la negació de la voluntat popular i del més elemental dret a decidir.
I ho ha fet signant el “acuerdo político del grupo municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) y de Ciudadanos (C’s)”, que diu textualment, entre d’altres, que es durà a terme la “actualización del reglamento de usos linguísticos actualment vigente de acuerdo con el principio de cooficialidad conforme a las leyes vigentes y las diferentes resoluciones judiciales”. Ras i curt, un pas enrere d’anys en l’ús del català a l’Ajuntament.
Nosaltres, la Crida per Lleida, ens comprometem a evitar la desmemòria i a recordar aquest pacte vergonyant, el pacte de les engrunes. Estem convençuts i convençudes també que, en breu, tindrem dies per recordar i explicar, el moment en què ens vam posar de peu totes i tots i ens vam aplegar per fer front a la ignomínia, per acabar amb el mercadeig de poc a canvi de la minorització de la llengua de molts.
Cap braç potent de les fúries podrà ja aterrar la ciutat d’ideals que volem bastir.
Pau Juvillà
Regidor de la Crida per Lleida
