Àngel Ros versionava en una piulada el refrany “fa més fressa –soroll diu- un arbre que cau, que un bosc que creix”, per referir-se a la protesta pacífica contra la presència de l’exèrcit a la Fira de Formació i Treball de Lleida. Una presència reprovada al Parlament català el 14 juliol de 2016 i que es recull explícitament en la Moció 55/XI per la Desmilitarització de Catalunya.
El refrany completa l’afirmació -o l’hauríem d’anomenar predicció- que “15.000 joves trobaran el seu futur a la Fira FP” i la contraposa a la trentena de persones que, segons ell, vam anar a fer-hi soroll.
Entre aquestes persones, que tan sols vam exercir drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió i el de manifestació pacífica, s’hi van afegir joves que visitaven la Fira, professors, i malgrat ‘el soroll’ -sobretot perquè el volum de la música va augmentar casualment i considerablement en iniciar-se la manifestació-, van poder-se escoltar aplaudiments que provenien de diferents estands.
En fi, segur que fa més soroll una ràfega de trets, l’explosió d’una bomba, la destrucció, la mort d’innocents, que un grup de persones que demanen el compliment d’una moció aprovada pel Parlament de Catalunya, que volen una educació basada en la llibertat personal, el pensament crític, la solidaritat amb els més febles, el respecte a la diversitat dels pobles i la igualtat entre dones i homes, i no pas en la dels valors que transmet l’exèrcit: obediència cega, androcentrisme i, sobretot, violència per resoldre els conflictes.
Ja que hem començat amb un refrany, n’acabarem amb un altre: “no n’hi ha prou amb un cop per tombar un arbre”. El nostre, acaba de néixer, creix, es farà més fort i, esperem, més savi. Potser en naixeran d’altres que bastiran un bosc que farà remor, que farà fressa.
