Rebo sense massa sorpresa les conclusions de les causes de l’accident d’autocar de Freginals, en què el passat 20 de març van perdre la vida 13 estudiants d’ERASMUS quan tornaven de les Falles de València. Com ve sent habitual, les administracions han optat per la via fàcil: imputar les causes de l’accident a un error humà. Fàcil i estèril. Si no anem més enllà, aquest lamentable accident tornarà a passar un cop i un altre, fins que no analitzem altres causes que el recurrent error humà.
Algú s’ha preguntat on va dormir el conductor de l’autocar aquella nit de Falles? O quantes hores portava conduint? Han pensat si és segur conduir durant les hores nocturnes? O quant costava el viatge a les Falles de València?
Aquestes qüestions són cabdals perquè no hi hagi un altre Freginals. Segurament –i dic segurament perquè desconec els detalls de l‘accident, però conec les pràctiques habituals d’algunes de les empreses del sector i puc imaginar-me sense risc d’equivocar-me gaire el que va passar- aquella nit el conductor va mal dormir en un dels seients de l’autocar, en comptes de fer-ho en un hotel. Es devia activar a les 5 de la matinada per rebre els estudiants que tornaven de festa per iniciar el viatge de tornada cap a Barcelona, perquè així poguessin aprofitar el viatge per dormir i d’aquesta manera estalviar-se una nit d’hotel. Viatge econòmic, ràpid i pràctic. Però si el conductor hagués dormit en un hotel i no hagués començat el servei fins a les 6 del matí, l’oferta de 50€ del “Viatge a la Nit de Falles, paella i sangria tot inclòs”, n’hagués costat 100, i ja no hauria estat una superoferta.
La realitat és que les empreses lowcost estan abaratint els preus a costa de la seguretat, i això provoca l’escanyament financer de les empreses que compleixen escrupolosament amb la normativa i posa en risc els clients, àvids del preu més baix.
És sabut que tot acaba tenint un preu, i el que és barat sovint surt molt car. Els pobres estudiants d’Erasmus es van guiar pel preu. I massa vegades, les escoles o els clubs esportius també es deixen guiar pel preu a l’hora de contractar una empresa, més que per les garanties que aquesta els dóna.
Per altra banda, les autoritats han de ser valentes i decidides. Tenen a les seves mans reduir els accidents d’aquests tipus, potser prohibint la circulació de transport de viatgers entre les 24h i les 5 de la matinada, o obligant a què els conductors, que són persones i no màquines, pernoctin en un hotel.
Fetes aquestes reflexions, deixin que els pregunti: Qui va tenir la responsabilitat de l’accident de Freginals? Els usuaris per contractar un viatge tirat de preu? L’empresari que no li va pagar un hotel al conductor? O l’administració per no regular el sector de transport de viatgers?
El més fàcil és carregar les culpes a l’error humà, al conductor. Però és evident que no tot és tan senzill. Cal una reflexió profunda i una acció decidida de tots els agents implicats perquè no torni a succeir un altre accident com el de Freginals.
Joan Riba Iglesias
SG FSC-Transports
CCOO Lleida
