Vaig tenir el privilegi de ser alumne seu a finals dels 80 quan feia classes de l´assignatura de Sociologia a l´Escola Universitària de Treball Social a Lleida. Les seves classes eren exemplars, dinàmiques on el model de relació que establia entre professor-alumne era molt familiar precisament per generar confiança i així ajudava a treure el màxim profit en la recerca del coneixement per comprendre els diversos models de societat en les que la humanitat es desenvolupava. Ens va ensenyar a ser crítics, observadors i analitzar les contradiccions com a èssers humans. Va ser dels pocs professors que es va atrevir a parlar de marxisme en aquells anys convulsos (Vaga General del 14 de desembre de 1988, manifestacions en la mateixa escola..). Ell va ser un lider estudiantil en la seva facultat. Fins i tot recordo que va arribar a dir-me que va militar a la LCR a les acaballes de la Dictadura Franquista. Era un dels professors més populars pel fet que les classes continuaven al passadís i al bar del carrer La Tallada. Passaven els anys i seguia donant classes de forma generosa informalment al carrer quan te´l trobaves. Segurament hi haurà opinions i percepcions diferents a l´hora de valorar la seva trajectòria política però jo em quedo amb el seu sentit de l´humor, la seva proximitat i lleialtat a les idees progressistes, republicanes i en defensa de la justícia social. Penso que Lleida ha d´estar orgullosa del llegat que ens deixa aquest professor i polític.
Pep que la terra et sigui lleu!
Sols lamento que no hagis pogut conèixer a la meva filla Maria Anastàsia que va néixer un dia abans de la teva partida. Et perdono, ja li faré 5 cèntims de les teves millors classes.
