Costa acceptar la mort, costa acceptar la mort d’una persona vital i activa com Francesc Borrell Grau, el Sisco Borrell, fill de Casa Cotié, alcalde de Salàs de Pallars els últims 18 anys, regidor des de 1991 i conseller comarcal.
Ha sigut un home generós: Salàs, el Pallars i el Pirineu han estat sempre a la seva ment, al centre de la seva acció personal i política. En essència ha sigut un servidor públic, exemple d’una raça de polítics locals que ni busquen ni treuen cap benefici personal de la seva acció política, més aviat al contrari. Mai va deixar la seva feina a l’Escola de Capacitació Agrària, no va viure de la política, va viure per Salàs i per la seua gent.
Ha sigut un home incansable: queda a la memòria, i en el reconeixement públic que ha rebut amb la seva mort, l’impuls cultural que ha donat a Salàs, tant la rememoració de la Fira de Bestiar de Peu Rodó com les Botigues Museu, exemples del moviment econòmic i social que pot desencadenar la cultura. Queden tots els projectes finament dissenyats i executats que ha desenvolupat i tots els que tenia previst de desenvolupar.
Ha sigut un home analític (trobem a faltar els seus Excel). Sempre ha buscat arguments i justificacions per als projectes locals i comarcals que ha proposat com també per a l’anàlisi de l’actualitat política.
Les persones que hem pogut treballar amb el Sisco el trobem a faltar…Parafrasejant el poeta: “ell perdura en les coses i en nosaltres”.
