Sr. Director,
Sra. Directora,
Són dies de molts nervis a les llars d’infants nascuts el 2013: toca triar escola i fer preinscripcions. Sortosament, puc dir que jo en vaig passar -i molts- ara fa un any, i que em va tocar la loteria. No la de diners. La de la tranquil·litat de saber que la meua filla va a una bona escola, pública, petita i a la vora de casa.
Però moltes famílies que aquests dies compten punts i rumien preferències, em fan la mateixa pregunta: “no hi ha molta immigració a la vostra escola?” Jo no compto -ni vaig comptar fa un any- el número de persones nouvingudes que comparteixen llista a la classe d’EI3 amb la meua nena. No miro en quin idioma parlen les seues mares o els seus pares. Ni m’extranyo si em pregunten en què consisteix Carnaval o Sant Jordi. Jo miro que puguin entendre tot el que cal perquè els seus fills i filles es trobin bé a l’escola i a la ciutat, en la mesura que puc els ajudo quan no poden, els explico quan no entenen i no em suposa cap sobre esforç ni cap molèstia.
Perquè -i serveixi això de resposta a tots aquells que pregunteu el percentatge d’immigrants a la meua escola-: a la meua escola no hi ha immigrants, hi ha nens i nenes.
