El sistema educatiu català, tot i tenir les mancances que té degut a les polítiques neoliberals que s’han implementat des de l’administració i que han anat reforçant una privatització encoberta del sistema públic o els clars exemples de segregació escolar (amb Lleida al capdavant), sempre ha estat diana expiatòria fàcil d’atacar per part de l’Estat Espanyol i l’excusa perfecta per potenciar el NA(Z)IONALISME (que tant criminalitzen) espanyol. Des de l’Ateneu Cooperatiu La Baula estem per la justícia social, per tant estem a favor tant de l’escola pública, laica i catalana, i denunciarem qualsevol atac que aquesta pateixi com a eina cohesionadora que és. Atacs que ja venen de fa temps.
Primer, vam patir retallades en matèria educativa i una llei estatal amb la clara voluntat de recentralitzar i poder controlar el què i el com s’ensenya i s’educa a les nostres escoles i instituts. Després, vam rebre els atacs al sistema d’immersió lingüística però no van poder carregar-se una eina que s’ha demostrat excel·lent no sols pel coneixement de la llengua espanyola a nivells iguals o superiors a la resta de l’Estat, sinó que ens ha permès mantenir viva la llengua que ens defineix culturalment. A més, diguin el que diguin des dels altaveus neofeixistes, és indiscutiblement una de les eines vehiculars per reforçar la cohesió social.
Ara, en l’actualitat, patim un atac vergonyós i sense límits cap a al cos docent, cap a aquelles persones que cada dia, amb tota la professionalitat del món, vetllen per educar i transmetre als infants els valors que ens defineixen com a societat: el respecte, cooperació, solidaritat, capacitat critica, llibertat d’expressió, la capacitat d’esforç. En lloc de valorar pedagògicament els continguts reals i contemporanis com els fets que estant succeint a Catalunya aquests darrers temps, donada la seva contextualització, complexitat i funcionalitat (el valor màxim que ha de tenir qualsevol activitat educativa) es dediquen a perseguir i denunciar mestres acusant-los d’incitació a l’odi, transportant-nos en el temps de la purga als mestres de la 2a República.
Les mestres són la peça clau que vertebra les nostres escoles i instituts i no ens deixarem atemorir en la seva defensa. No deixarem que ataquin ni rebentin l’Escola Pública Catalana, un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme, una de les principals vies d’integració i cohesió social de les famílies nouvingudes, i un veritable ascensor social. No ens deixarem imposar el discurs de la por i de l’odi, no ens deixarem fracturar com a societat.
Mestres, no esteu soles, teniu un poble al vostre costat.
