«El feminisme és una forma de viure lliurement i lluitar col·lectivament» (Simone de Beauvoir)
Un segle més tard de la vaga de dones del tèxtil a Nova York en què, un 8 de març de 1909, morien calcinades les obreres de la fàbrica Cotton aquí seguim: manifestant-nos als carrers i les places de la ciutat per reivindicar els drets de les dones.
Cada dia és 8 de març, mentre visquem en una societat hetero-patriarcal fonamentada sobre el matrimoni heterosexual com a forma primària d’organització social, amb feminització i desvalorització de les tasques de cura i reproductives, mentre la violència masclista segueixi campant en totes les seves expressions com a forma de perpetuar els privilegis d’alguns, i mentre la divisió sexual del treball i la malanomenada crisi capitalista serveixin d’excusa per escometre reformes i retallades de serveis bàsics que agreugen la pobresa i l’exclusió, les quals tenen nom de dona. La societat patriarcal condemna les dones a l’espai privat per seguir sostenint la seva desigualtat.
Quan les dones apareixem a l´escena pública rebem insults i desqualificacions pel fet de ser dones, trencar rols i ocupar espais que la societat heteropatriarcal no ens tenia reservats. Aquests descrèdits masclistes tenen com a objectiu segrestar la veu i la presència de les dones a l’espai públic, polític i de presa de decisions. Una altra forma de violència més cruenta és la que es cobra vides de dones i infants. La violència masclista té moltes formes i molts mitjans per manifestar-se, i la patim cada dia, en actituds que minimitzen aquesta violència i la desigualtat estructural.
El feminisme orienta les polítiques cap a l’apoderament popular i la igualtat de drets, i incorpora en la gestió pública les demandes dels i les excloses per qualsevol factor de gènere, sexe, ètnia, capacitat, origen i cultura. Les dones i els homes de la Crida per Lleida-CUP apostem per una política d’igualtat transformadora i rupturista. Volem que les dones puguin exercir de representants de tota la ciutat. Volem que les treballadores de la neteja dels edificis municipals tinguin sous i condicions dignes que han anat perdent amb la privatització del servei, i per això n’hem reclamat la remunicipalització. Volem garantir els recursos públics residencials per a dones en situació de violència masclista, pel que hem impulsat i aprovat una moció per un espai residencial d’emergència, públic i laic, adequat a les dones i infants que pateixen aquestes agressions, subratllant la necessitat d’aplicar mesures integrals de seguretat, atenció psicològica i professional. I ens cal un casal de la Dona que sigui casal d’entitats de dones que es vulguin organitzar i treballar per la lluita contra l’opressió.
Apostem pel feminisme com a alternativa i projecte polític de transformació i emancipació social, una societat on puguem decidir lliurement sobre els nostres cossos, les nostres vides i sexualitats. Hem de seguir lluitant per la repartició real dels temps, els treballs i la riquesa i seguir dient que la revolució serà feminista o no serà. A Lleida li queda un llarg camí per recórrer i calen recursos per garantir una vida digna i lliure per a totes les dones. Seguirem lluitant, al carrer i a la Paeria, pel desenvolupament de polítiques valentes i actives, dotades de voluntat i pressupostos reals, per a que la nostra ciutat deixi, d’una vegada per totes, de fer tard a la cita amb el compromís per l’emancipació de les dones i amb la lluita per la igualtat.
Maria Huguet, Esther Sancho, Anna Ariño, Noèlia Jiménez i Gemma Casal
Membres de la Crida per Lleida – CUP
