El Pla Estratègic d’Acció Municipal (PAM) de l’Ajuntament de Lleida per al 2016-2019, elaborat per l’equip de govern d’Àngel Ros, té entre els seus objectius que Lleida ha de ser una ciutat que lideri un espai metropolità i regional i una ciutat integrada en el país i la xarxa de ciutats de l’espai mediterrani. Un horitzó que compartim i pel qual, com el que més, treballem des de la nostra posició a la Paeria.
Aspirar que Lleida assoleixi el lideratge territorial i la seua millor incardinació en el país no només suposa treballar pel progrés de la ciutat i de les seues i els seus habitants en l’àmbit de les polítiques socials, de l’economia, de l’ocupació i el foment empresarial, dels serveis públics, de l’habitatge o de la sostenibilitat i l’urbanisme. També s’ha d’incidir en els elements immaterials, com l’imaginari col·lectiu: l’orgull ciutadà, la dignitat i la bona reputació comunitàries i, és clar, també el respecte i la consideració externs. Esdevenir la capital interior de Catalunya, de la terra ferma de què va parlar Ramon Muntaner, és un atribut que s’ha d’assolir tant materialment com moralment. I que, més que arrogar-te’l tu mateix, te l’han de donar els altres.
També es parla en el Pla d’Acció Municipal d’activar “els símbols d’identitat i autoestima de Lleida”, fent referència a la Seu Vella, l’Horta, el riu, els espais naturals i el paisatge urbà. Són aquests uns símbols que formen part de la identitat lleidatana i que són en la base del sentiment d’autoestima nostrat. Però si ens quedem en ells, cenyim la nostra afirmació al localisme lleidatanista, el reduccionisme identitari fill del leridanismo franquista que desvirtua la nostra catalanitat. I defugim –per no dir que en reneguem– elements de la identitat de Lleida, sobretot immaterials, compartits amb el territori que diem que volem liderar i amb el país on ens volem incardinar millor: la cultura i la llengua catalanes, la identitat com a poble, la diversitat i la cohesió social, els valors democràtics, la condició de terra d’acollida…
No es recull en el PAM cap referència a prescindir d’aquests elements identitaris. Ni a devaluar o menystenir les mostres d’autoestima com a catalans. Ni a desvirtuar els valors democràtics. Per això no entenem l’actitud ambivalent d’Àngel Ros i el seu equip de govern, amb aquest catalanisme espanyolista, cada cop que es requereix la Paeria a posicionar-se. Ni per què té un posicionament tan tebi quant a la llengua catalana a l’Ajuntament. Ni per què es va fer un còmput tan escarransit i desdenyós dels assistents a la manifestació de l’11 de setembre a Lleida. Ni per què es resisteix a suprimir noms franquistes dels nostres carrers. Etc.
Aquestes actituds que caracteritzen l’actual Paer en cap i el seu govern no són, per sort, d’aplicació general a la ciutadania de Lleida. Però sí que fan visualitzar –de cara al territori que pretenem liderar, de cara al país en què volem ser incardinats i de cara al món sencer– que a Lleida ni carn ni peix, que ens és igual la llengua catalana, que menystenim la força i la voluntat de la gent, que menyspreem la memòria històrica… L’actuació de Ros i el seu equip contribuiria amb tota seguretat a fer de la nostra una ciutat líder del territori i integrada al país si aquest territori fos, posem per cas, la comunitat autònoma de Castella-Lleó. Però no és el cas… Mentrestant, Lleida i la seua gent, en evidència davant de Catalunya i davant del món. Gran contribució a l’autoestima lleidatana!
Escrigué Màrius Torres que ja no ens queda quasi cap més consol / que creure i esperar la nova arquitectura / amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. No és un consol: és una esperança. La nova arquitectura, aixecada amb tots els braços lliures que hi vulguin contribuir, per fer una Catalunya més rica i plena i una Lleida més digna.
Carles Vega Castellví
President del grup municipal d’ERC-Avancem a la Paeria
