En una jornada com la d’avui aprofito per defugir d’algunes tesis del feminisme que professen idees tan rares com que una guitarra és masclista per què “no és casualitat que tingui forma femenina, ja que tocar-la és com abusar d’una dona a la que subjectes amb una mà i la grapeges amb una altra”. Una cosa és defensar, posar en valor i reclamar igualtat de condicions en tots els àmbits i l’altra, fer ciència ficció.
Per mi, avui i ara, el que toca és donar compliment a quelcom aprovat per totes les forces polítiques –certament meritori en l’actual clima- al Parlament de Catalunya. Es tracta de fer efectiva la Reforma Horària, un ambiciós projecte que es va iniciar el 2014 i que culminà la passada legislatura. Posar el rellotge de la vida catalana en simptonia amb la resta de països europeus suposaria, tal com queda demostrat, millorar la productivitat i poder dedicar més temps a la vida personal i familiar. Tenint en compte que les dones catalanes sóm les més estressades de tota Europa i ocupem el cinquè lloc en el rànking mundial, les més beneficiades seríem nosaltres perquè suposaria un increment del colideratge en la societat i el món empresarial; més corresponsabilitat entre sexes, amb temps d’atenció compartit a aquells de qui depenen de nosaltres; i una millora en la pròpia vida, més saludable i amb més temps per l’oci.
Mentre no s’apliqui –fins el 2025 segons el Govern anterior- podem anar fent demagògia i pensar que la Terra és masclista perquè es coneix com el Planeta Blau, el color dels homes.
