Ja fa temps que arrosseguem el debat sobre que cal fer per disminuir l’alta sinistralitat en la carretera Nacional-240. Aquest debat i intercanvi d’opinions, en general, s’ha centrat en dues postures. D’una banda en demanar el desdoblament de la Nacional i per l’altra en defensar l’alliberament del peatge de l’Autopista AP2 com a solució.
Com a entitat ecologista, en aquestes propostes hi trobem a faltar que s’aposti per millorar, impulsar i promocionar l’ús del transport públic. Ningú en parla, quan tenim línies regulars d’autobusos i trobem una via ferroviària que va paral·lela a la carretera nacional. Si l’objectiu principal és minvar el volum de vehicles que circulen per la carretera pareixeria lògic impulsar l’ús d’aquests mitjans de transport. Però sembla que aquesta opció no existeixi ni per l’opinió pública, ni pel ventall polític ni per la premsa. Només el periodista borgenc Miquel Andreu n’ha fet algun apunt al Som Garrigues.
S’hauria de començar per optimitzar les infraestructures que tenim. El primer pas, seria realitzar millores en l’accessibilitat, seguretat i confort a les estacions d’autobusos i de trens. I a l’hora facilitar una bona informació als usuaris. Potser caldria invertir en millorar l’accés de la informació millorant el portal web o a través d’una app. Amb la mateixa línia pensem que la integració tarifaria no s’ha explicat prou bé. També caldria complir amb la promesa (pendent des de setembre de 2015) d’establir el bus exprés entre Les Borges i Lleida, un servei amb més freqüències i més comoditats per als usuaris.
Un replantejament del model “d’entrega” de passatgers és del tot necessari. El servei porta a tothom a l’estació de tren o autobusos. Per una ciutat de la mida de Lleida, seria més idoni que el punt d’arribada dels busos no fos només l’estació, sinó també alguns llocs estratègics com els campus universitaris, l’hospital o altres. I pel que fa al sistema ferroviari ens trobem amb poques freqüències, només cinc serveis per sentit i dia i amb uns horaris molt mal pensats per ser útils en el dia a dia. En canvi, veiem com s’han fet millores molt importants i augmentat freqüències a la línia Lleida-Balaguer. Aquestes, ja han evidenciat una multiplicació per tres del nombre d’usuaris. Queda clar que, en transport públic, l’oferta porta la demanda. Qui no agafaria el tren, si tingués bons horaris, si es pogués estalviar els riscos de l’N-240 i els problemes creixents d’aparcament a la ciutat de Lleida?
La millora del transport públic és del tot necessària tan per descongestionar el transit en aquesta via com per reduir les emissions contaminants que generen els vehicles. Segons l’estudi realitzat per Ecologistes en acció revela que tota la població de Catalunya va respirar aire contaminat durant el 2016. Entre les diferents causes a aquest problema hi trobem el repunt del trànsit per carretera i el frau en els sistemes de certificació de les emissions dels automòbils o “dieselgate”.
Per tant, millorar i potenciar l’ús del transport públic hauria de ser un repte i situar-se en el primer punt de l’ordre del dia dels polítics i de l’administració.
