Centeners d’anys enrere, els habitants de Japó situaven grans monòlits advertint dels perills dels terratrèmols i dels tsunamis, pedres sàvies amb missatges com aquest “Les vivendes altes signifiquen la pau i l’armonia pels nostres descendents. Recorda la calamitat dels tsunamis. No construeixis cases per sota d’aquesta altura”
Construïda per davall d’aquesta cota, a tocar del mar, la central nuclear de Fukushima, fou sotragada i engolida, ara fa set anys, per un terratrèmol i el subsegüent tsunami. Malmesa la xarxa elèctrica, els generadors d’emergència i els sistemes de refrigeració, les emissions de radioactivitat van estendre’s per terra, aire i, sobretot, per mar.
Entretant, els responsables institucionals eren incapaços de reconèixer els riscos reals que implica un reactor nuclear. I l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica per sobre de la seguretat, promovia els interessos de la industria.
Fukushima demostra, una vegada més, el risc inherent de l’energia nuclear, perquè els mateixos problemes sistemàtics s’observen en tots els països on és present. L’energia nuclear ha creat un fals sentiment de seguretat, que ha de revaluar-se, doncs la experiència ens demostra que s’ha produït en el món un accident nuclear important cada deu anys i no pas cada dos-cents cinquanta. Recentment, Vandellós II ha estat funcionant, almenys dues setmanes, de forma inestable per una fuga del circuit primari repercutint en la barrera de pressió. Tot i que la normativa obligaria a aturar-la d’immediat, el Centre de Seguretat Nuclear és permissiu.
Avui, la UE es troba immersa en un debat polític que marcarà el futur energètic d’Europa i que ha d’establir com de ràpid abandonem les energies nuclears i els combustibles fòssils per deixar pas a les energies renovables. Però el govern espanyol continua oposant-se a la regulació de la UE sobre les controvertibles subvencions a les tèrmiques de carbó, gas i nuclears.
El record de Fukushima i el debat de les energies renovables seran properament presents a Lleida, a la Cooperativa Ateneu la Baula, de la mà de l’activista antinuclear japonesa Seiko Nishikawa i Greenpeace Ponent.
