Per què hem d’aguantar que les botigues de joguines tinguin una secció tenyida de rosa i una altra de blau? Com és que les disfresses de nenes porten faldilles i llaços tot i ser de metgesses o bomberes? Algú ens explica per què els Reixos només poden portar cuinetes a les nenes i tractors als nens? Per què les protagonistes de les sèries de preadolescents estan obsessionades amb la imatge i semblen barbies? Estereotip rere estereotip, ompliríem l’article sense perdre el fil del realisme. Podríem fer-ho perquè, malgrat que cada 8 de març reivindiquem una societat igualitària sense marques de rols de gènere, els estereotips encara pesen més que les pancartes. Sabem la teoria, falta la pràctica.
Després d’aquest #8M, en què farem visible allò que el masclisme invisibilitza; després d’una vaga feminista que farà un pas més en la revolució de les dones, caldrà continuar tenyint de lila les nostres realitats. Perquè els estereotips de gènere són a cada racó de l’educació dels nostres fills i filles, als anuncis, als titulars de la premsa i als cafès de la feina. Trencar amb els rols imposats ens ha de fer lliures i felices. No acceptarem que la societat patriarcal ens digui què i com hem de ser. Tampoc als homes. Comencem educant infants amb criteri propi.
Per això, des del Comú de Lleida us proposem una activitat per imaginar com ens canviarien les vides sense les manilles del masclisme. Diumenge a les 11h davant la Catedral de Lleida. No deixem que ningú ens posi límits.
