Aquest escrit sorgeix davant la impotència que genera descobrir que a la ciutat de Lleida hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona o fins i tot de tercera. Mentre hi ha uns veïns que poden gaudir de passejos sota les llums nadalenques que decoren els carrers de la ciutat, n’hi ha d’altres que els vivim en la més absoluta foscor.
Al barri del Parc de l’Aigua i Copa d’Or (on es troba el nostre bloc de pisos), han robat quilòmetres de cable de coure, deixant carrers sencers sense cap tipus d’il·luminació. Les queixes dels veïns del barri van començar de manera individual, escrivint a l’Ajuntament a través de la bústia de suggeriments i queixes que aquest té activat a les seva web. Els primers escrits en referència a l’enllumenat daten del setembre (el meu concretament és del 18 de setembre de 2018). Desil·lusionats vam constatar com no només no s’arreglava l’enllumenat sostret, sinó que a més a més es seguia robant, mentre la Guàrdia Urbana no augmentava les seves rondes per la zona, i mentre l’Ajuntament no feia res per reposar l’enllumenat malmès ni per evitar que el que quedava es robés.
Impunement, dia rere dia, més a més, s’ha anat robant kilòmetres i kilòmetres de cable, mentre els veïns del barri veiem com això succeïa i no podíem fer res per evitar-ho. Veient la situació ens vam organitzar i vam escriure més de 30 queixes a l’Ajuntament presentades en mà i entregades amb registre d’entrada (concretament el dia 7 d’octubre de 2018). La resposta no va arribar fins fa cosa de 3 setmanes (al desembre) responent que estaven estudiant un enllumenat antirobatori.
La situació és la següent: mentre ells estudien nosaltres vivim en la més completa foscor. Els veïns han d’anar amb una llanterna des de la parada de l’autobús fins a casa, passant per un parc que de nit fa temor, vivint al costat d’un hospital psiquiàtric i tenint un ensurt enorme cada cop que surt un gos corrent o una persona de la foscor. Hem parlat amb els operaris de llum Lleida i ens comenten que fa temps que tenen la incidència passada, que resten a l’espera que l’Ajuntament aprovi el pressupost. La Guàrdia Urbana ens dóna la mateixa resposta. Què hem de fer doncs? Esperar que ens atropellin, violin o ens obrim el cap ensopegant en qualsevol forat dels que tampoc han arreglat?
Sense anar més lluny, la setmana passada la meva gossa va caure en una arqueta sense tapa mentre passejàvem a les fosques (tenen tot el barri descuidat, no tan sols l’enllumenat, sinó també les papereres, bancs, rajoles…) i va plena de ferides i òbviament, les despeses de veterinari no me les pagarà pas l’Ajuntament. Avui ha set la meva gossa, però demà qui pot ser? A més a més, fa pocs dies, es publica una notícia d’una agressió a una noia de 18 anys al nostre barri. El nostre malestar és molt evident al comprendre que havent utilitzat tots els canals que com a ciutadà de Lleida teníem a les nostres mans ens trobem abandonats i desemparats.
El nostre és un barri tranquil, ple de famílies que venen a passejar pel parc i pel canal, persones que venen a fer esport, en bicicleta o amb el gos, a passar el dia o a gaudir d’un passeig els dies que el sol ho permet. Per què s’està denigrant d’aquesta manera? Què més podem fer per tal de viure en unes condicions que creiem que són les justes? No paguem els impostos que se’ns demana com qualsevol altre veí de la ciutat?
Actualment el síndic de greuges ha iniciat un expedient per estudiar la situació i esperem que puguin donar-nos una solució, però mentrestant nosaltres seguim a les fosques, agraint que un dia més, per sort, no ens hagi passat res.
Gràcies per llegir-nos.
